OPINIÓ
Opinió 29/11/2016

Ballar un vals a la caldera del volcà

Guillem Frontera
2 min

Ryszard Kapuscinski, al seu llibre 'Un dia més de vida' (Empúries), parla d’una comunitat angolesa que no té cap paraula en la seva llengua per al concepte de 'futur'. Els mots responen a la vida de cada comunitat i a les necessitats de comunicació amb les comunitats veïnes. Si no tenim futur, per què hauríem de tenir la paraula que el designa?

Per a nosaltres, que no esborrarem aquest mot del diccionari, potser n’hàgim d’arribar a matisar restrictivament les accepcions més comunes. Perquè si la repetició mecànica del present és el que ens espera, podem dir-ne futur? O si implica un retrocés en el temps? O si esdevé l’esperança que tenia i ja no tendrà la persona en la bondat d’un temps per venir?

Ens hem quedat sense futur, em deia un amic en combinar fets com la impunitat de la corrupció a Espanya, l’ascens dels feixismes a Europa, la victòria de Donald Trump, la dissolució de les esquerres europees, la crisi econòmica i les seves misèries, l’enduriment del liberalisme o el terrible fracàs de les primaveres àrabs. Etcètera. Potser el més preocupant és que, en lloc de lluitar per recuperar el poder i redreçar les coses, les classes mitjanes i treballadores del nostre entorn, sufocades, s’estimen més aprofitar els darrers dies ballant el vals a la caldera del volcà.

Jim Dodge ('Fut', Edicions de 1984) va preguntar a una dona índia de què tractaven les històries del seu poble, transmeses per tradició oral, i la dona li contestà: “Tracten de com et fiques en problemes i de com te’n surts”. Tan avançats com ens creim, nosaltres ens hem ficat en un univers de problemes i ara no sabem com sortir-ne. No poder-ho contar potser és una conseqüència d’haver-nos quedat sense el futur tal com havia de ser, perquè el present i els seus problemes només s’entenen quan ja ens n’hem sortit.

stats