CORRENTIA
Opinió 09/12/2017

Aturar-se a temps

Guillem Frontera
2 min

Mallorca no és el territori on s’ha construït més els darrers decennis, però sí un dels que, en conjunt, s’han vist més perjudicats per la construcció: per qüestions urbanístiques i arquitectòniques, bàsicament, però també per l’ús a què s’ha destinat bona part d’aquestes construccions. Mallorca no és el territori més congestionat de l’entorn, però sí que és el territori on aquesta congestió és més irritant, perquè és conseqüència ineludible d’un model de societat que ningú no gosa qüestionar ni menys encara reorientar. Fer cua a un embós de carrers palmesans, a una carretera o a una autopista mallorquina és especialment enutjós perquè encara gronxem a la memòria una illa on aquestes coses no tenien per què passar.

La qualitat de vida s’esbuca en un 'allegro' que no ens deixa prendre consciència de la gravetat de les coses. Cert que la vida als pobles és diferent de la de Palma, però no ens fem gaire il·lusions: els pobles deixen de ser el que eren quan els nins ja no poden sortir tranquil·lament a jugar al carrer. Aquest fet i els embossos de trànsit ens presenten com un país en decadència, per més que els rics del país –si és que els rics són d’algun país– creixin cada dia més en riquesa i cobdícia. O per més que cada dia vinguin més turistes i puguem fer més carreteres –aquesta és la gran solució que la majoria de conciutadans donarien als problemes del trànsit! Potser ignoren que, per una llei perversa del capitalisme, a Mallorca mai no hi haurà carreteres ni autopistes suficients per absorbir els cotxes que circularan per l’illa.

Ahir llegia els textos d’Història de l’Art de Plini el Vell, que fan part de la seva 'Història Natural'. Plini sent una especial devoció pel pintor Apel·les de Colofó, artista cabdal del seu temps (356-308 AC), generós i de ment aguda. Es comparava amb alguns dels seus contemporanis i només se’n creia superior per dues coses: els altres ho feien tot molt bé, però els faltava la gràcia. I, a més, ell era l’únic que coneixia la importància de fer a temps la darrera pinzellada, ja que “l’excés de precisió sovint perjudicava l’obra”.

Sí, hem perdut, hem malgastat la gràcia, aquest atribut de què Mallorca era joiell únic. I continuem empastifant el llenç, abocant-hi carretades de pigments de pèssima qualitat.

stats