SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Atur, turisme, educació

El nombre de persones a l'atur a les Balears va ser aquest setembre de 77.112, una xifra que representa un increment d'un 4,55% en relació amb el mes d'agost i –aquesta és la dada més brutal– d'un 90,98% respecte de les xifres d'ara fa un any. Un augment d'un noranta per cent llarg de la desocupació és una dada calamitosa, i té raó el conseller Iago Negueruela que va ser un encert mantenir actiu el sector de la construcció fins i tot durant les setmanes de confinament estricte, perquè d'una altra manera les xifres haurien estat encara pitjors. Negueruela també va anunciar un pla de recuperació laboral que és de màxima urgència, perquè les Balears són la comunitat amb una situació més dolenta del mercat laboral, i fa mesos que ocupen el primer lloc en l'increment de l'atur, tant mensual com interanual. A la resta de l'Estat, la desocupació ha baixat lleugerament el mes de setembre en 13 de les 17 comunitats autònomes.

El fet que a les Balears continuem augmentant l'atur mentre que en altres comunitats s'alenteix o, fins i tot, baixa una mica té a veure, en gran mesura, amb el grau de dependència respecte del sector turístic: a la major part de l'estat espanyol aquesta dependència és alta o molt alta, però a les Balears és total. Potser és per això que molts repeteixen, ja sense ni pensar-hi, aquella cançoneta segons la qual “el turisme és el que ens dona menjar”. El fet és que el sector turístic crea cada any molts milers de llocs de feina, certament (“dona menjar”, per tant), però també els destrueix tan aviat com s'acaba la temporada (i aleshores envia els treballadors a 'menjar' a la menjadora de l'atur). Això és el que vol dir un sector que no crea valor afegit, perquè, després de fer la seva activitat, no en queda altra cosa que un alt benefici econòmic per a les grans empreses que en tenen el control, i també un seguit d'impactes damunt el territori (que és el reclam de la clientela, allò per què venen els turistes) que pagam entre tots. Se'n diu privatitzar el benefici i socialitzar les pèrdues, un model que es va implantar durant el desenvolupisme franquista (quan el règim va decidir apostar pel turisme, la construcció i l'automoció, i es va dedicar a abocar recursos damunt aquests sectors) i que molts empresaris actuals estan decidits a perpetuar. Aquest estiu Gabriel Escarrer fill, que ja sabem que és un humorista fi, feia broma dient que ja li agradaria a ell tenir una presidenta com Merkel. El problema és que Merkel tindria molt poc o res a parlar amb un empresari com Gabriel Escarrer fill.

Tornarem a repetir que aquí som turistes i, per tant, no tenim res contra el turisme. És més que obvi que qualsevol pla de recuperació econòmica i laboral a les Balears ha de passar necessàriament pel turisme, molt en primer lloc. Però tant de bo s'hi dediquin els caps millors que hi ha tant a la part privada com a la pública (n'hi ha de molt bons a les dues bandes) i s'aprofiti aquest moment de màxima emergència per corregir els vicis i les pràctiques abusives que s'han acumulat durant quaranta anys. Abans de tornar a repetir que el turisme ens dona menjar, recordem que la relació entre empresaris i treballadors hauria de ser una mica més respectuosa i una mica més equilibrada en el seu plantejament. I tinguem present que tan dolent com encapçalar les xifres de l'atur és encapçalar també les de fracàs i abandonament escolar. Ara s'han de posar tots els pegats necessaris, però una sortida més ben construïda ja és a mitjà termini i requereix una aposta forta per l'educació.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF