En una societat tan digitalitzada com la nostra, quan una informació t’arriba per via analògica mai sol ser sinònim de bones notícies. Així ha estat per a cinc comunitats del país anomenat Espanya –Aragó, Canàries, Extremadura i Andalusia–, entre les quals també es trobava el nostre arxipèlag. Marcial Marín, el secretari d’Estat d’Educació, ha enviat cinc tocs de sogra en forma de missiva als governs autonòmics que permetran graduar-se als alumnes del darrer curs d’ESO amb dues assignatures suspeses. No som ni pedagog ni docent –per ara– emperò tampoc cal ser #MariaMontessori per veure que no és una bona solució. Quan ets adolescent i la teva única perspectiva vital és que no se’t notin gaire els grans i que et faci cas el teu objecte de desig, que l’escola et permeti acabar un cicle sense haver d’anar a setembre és com una convidada a un estiu d’esbarjo sense fi. I ho dic jo que vaig repetir 2n de BUP –ho sé, acab de desmuntar un mite– perquè era de #Lletres i vaig haver de recuperar matemàtiques i física i química fins que algú va certificar que tenia prou coneixements d’ambdues matèries. Això m’ha fet més viu? En absolut. M’ha ajudat a salvar la vida d’algú? Tampoc. Però em va donar una cosa molt millor: cultura de l’esforç i agilitat a l’hora de fer comptes de cap.
La setmana passada la piulada d’un jove (@FacunMoreno) es va fer viral en corregir un titular d’Antena 3 que parlava d’un estudi en què s’afirmava que els #Milennials –és a dir, els joves que varen néixer amb el canvi de segle– no estaven preparats per anar a la universitat. El piulador va millorar l’enunciat i el baratà per un que deia que allò que realment revelava aquell estudi era que un sistema educatiu amb set reformes en els darrers 35 anys no prepara bé els alumnes per anar a la universitat. I amb aquest nou gir de rosca dels aprovats regalats –visca la rima–, la situació no té pinta de millorar gaire. Sé que algú em dirà que hi ha casos especials. Nins que no hi arriben i necessiten una sempenta per poder accedir a una formació professional. I tenen tota la raó. Però la reforma no proposa casos especials, sinó un colador genèric que a la llarga passarà factura quan arribin els resultats de l’informe #Trepitja i ens facem creus d’haver quedat tan per sota de la mitjana.
D’altra banda, jo vaig més enfora. Amb l’aplicació d’aquest sistema, el Govern de les Illes Balears ha fet una jugada mestra i ens ha enviat un missatge xifrat en forma d’avís per a navegants: si els alumnes de la Secundària Obligatòria poden acabar el cicle amb dues assignatures suspeses, ells també podran acabar la legislatura amb dues promeses electorals fora complir. D’aquí a dos anys, quan toqui passar comptes, demanaran al claustre –en aquest cas, tots nosaltres– que els condonin dues assignatures. Ja podeu fer càbales per saber quines seran. Si és la Feixina, sempre podran dir que el profe els tenia mania i que per això no la pogueren esbucar. O també podríem parlar de carreteres o del REB, la gran assignatura pendent des que el món és món. Com veis, en teniu per triar.
I ja que vos he parlat dels meus temps d’estudiant, no puc acabar la nostra conversa d’avui sense una menció a Gemma Nierga. Record que la vaig descobrir quan feia COU i havia de quedar fins tard repassant Història de l’Art, perquè sempre he estat de deixar-ho tot per al darrer dia. Era l’època de l’#HablarPorHablar”. I quan era adolescent, i estimava diferent, i sentia diferent, i no existien ni les xarxes socials, ni estaven de moda els psicòlegs, la veu de Gemma Nierga va ensenyar-me que, tot i que jo pensàs el contrari, al món n’hi havia molts més com jo. I que no era cap putada habitar “el bell país on els homes desitgen els homes”. No sé què li prepararà el futur, però onsevulla que sigui, que sàpiga que tendrà un oient que l’estarà esperant. Talment l’esperava aquelles matinades de cubisme i 'art déco'.
