PalmaNo està tota sola i, de fet, si ara mateix es consultàs la militància socialista, és molt probable que ratificàs les tesis que defensa des de fa mesos Francina Armengol.
Critica obertament, i ahir ho va tornar a fer davant el Comitè Federal -dominat pels anomenats ‘oficialistes’ i, per tant, territori hostil-, que és un error allargar tant la realització del Congrés Federal. Que el mes de juny és massa enfora, que la comissió gestora està en una situació interina, per la qual cosa hauria de complir de manera urgent la seva única funció: convocar el congrés tan aviat com sigui possible.
Sosté la líder del PSIB que el retard del Congrés Federal mou tots els congressos autonòmics i insulars i “fa molt difícil la renovació de les estructures territorials abans de l’estiu, pura lògica”. Més enllà del procediment, Armengol n’ataca el fons. Reclama en aquest sentit que el congrés de juny hauria de servir per “ressituar el PSOE a l’esquerra i que defensi una Espanya plural i federal i amb una posició clara sobre les aliances postelectorals”.
Reivindica el dret dels afiliats de parlar, d’exigir, de debatre i de votar, i no es talla a l’hora de dibuixar un escenari preclar: en el partit conviuen ara mateix dues sensibilitats que gairebé són antagòniques.
No parla, tampoc ho va fer ahir, de persones. No de Sánchez, a qui no dóna suport explícit; ni de López, amb qui segurament comparteix plantejaments; ni de Díaz, que no li agrada.
Amb aquest discurs, la presidenta balear no fa altra cosa que reivindicar la lògica, la d’un partit que es vulgui definir com a socialista. Però ho fa davant uns companys de direcció orgànica que fa temps que han perdut la perspectiva del que significa ser d’esquerres.
El ‘pragmatisme’ mal entès, la idea -errònia- que el PSOE s’ha de disputar l’espai de centre amb el PP, la submissió a determinats ‘poders’ i l’aversió a Podem han provocat que la formació entri en una deriva que té una meta ignota i que pot tenir unes conseqüències devastadores per a la mateixa organització. Farien bé els barons socialistes d’escoltar Armengol. Potser encara hi són a temps d’evitar el naufragi polític més gran de la història recent.
