FORABROMES

Arco, perquè sí

DE FA ANYS, Arco és la fira que visiten més polítiques i polítics perquè sí, i per res pus. Enguany no ha estat diferent, i totes les autoritats balears que tenen qualque responsabilitat en la cultura, directament o indirecta, han anat a fer-hi la volta i a fer-s’hi les fotos, sense cap més objectiu que aquests. No poden dir que anaven a donar suport als artistes de les Illes, més enllà dels que hi havia a l’espai de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). No poden perquè més del 80% dels artistes que promouen les cinc galeries mallorquines presents a la fira de Madrid no són de les Illes. Ni ho són, ni hi viuen, ni hi fan feina. Subvencionam el comerç, no la creació.

Així ho deixava caure l’artista Lara Fluxà, que celebrava haver pogut mostrar la seva obra a l’aparador de l’IEB, però recordava que tots els artistes que han fet part de l’exhibició balear han hagut de fer la carrera professional fora de les Balears. És una prova més d’aquest Arco perquè sí, perquè és fàcil pagar amb doblers públics desplaçaments -a abonar bitllets d’avió se’n va bona part de les subvencions de promoció exterior, que és un dels dois més doiuts que es fan aquí d’anys ençà. És fàcil també, per a la representació política, fer un bot a Madrid, fer passadissos per tota la fira i repartir somriures. Més complicat, sens dubte, és desenvolupar polítiques d’estímul a la creació, impulsar seriosament la desprecarització dels qui treballen en l’art o activar i treure de l’abandonament l’educació artística, des de la base i en totes les etapes formatives -no tant per crear artistes, sinó persones amb recursos per poder treure profit espiritual d’allò que l’art dona. Molt més difícil que fer una volta per Arco és planificar i posar els recursos humans i econòmics perquè els museus i centres d’art puguin fer bé la seva feina, perquè hi pugui haver unes programacions interessants i perquè es pugui anar fent una col·lecció pública d’art amb la qual explicar la creació del present a les generacions futures. Això, entre moltes altres mancances que mai no ens cansam de recordar, i que, en qualsevol cas, amb aquestes coses com estan, amb l’escassíssima aposta que hi ha per les qüestions importants, el paripé d’Arco resulta ofensiu.

Cal recordar que, només uns dies abans del viatge a la fira de Madrid, vèiem les polítiques responsables del Consell de Mallorca al Museu de Muro, en una visita que sí que era necessària, si més no per constatar de primera mà que el museu etnològic cau, literalment, i les peces es fan malbé per les mateixes humitats que afecten i fan caure algunes sales. Aquí també hi ha una prioritat, com hi és a la casa mare, el Museu de Mallorca. Són tantes les prioritats, que aquests mateixos responsables donarien un missatge, petit però significatiu, si ens diguessin que eviten anar a Arco i que rebutgen qualsevol inversió banal perquè es posen a arreglar allò que és urgent, allò que és necessari perquè aquest país nostre, d’aquí a uns anys, qui sap quants, es pugui exhibir a Arco o onsevulla, fort i digne de despertar interès.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF