Escriptor i llibreterObres la porta o apuges la barrera, com qui bada una persiana més, en la façana de Ciutat. Comproves que els mostradors siguin plens i no hi hagi cap buit. Col·loques la reposició de les vendes del dia anterior, mentre entra el primer client. No tens gaire xerrera encara, però la persona que se t'apropa no en té pas la culpa. Et demana què tens de tal autor, i el seu nom, en sentir-lo, t'ha semblat proper, familiar i a la vegada poc rellevant o gens llegit. Insisteix que mostris per pantalla el llistat del que tens d'aquesta nova promesa en potència que “ha sigut recentment guardonat per un ajuntament del Principat”. Mostres prudència i respecte cap a la pròpia ignorància i lamentes que les existències a l'ordinador marquin en vertical una llarga i solemne llista de zeros, cada obra ve seguida d'una baula en la mateixa cadena de títols. L'home simula tranquil·litat i insisteix un parell de vegades si els hem tingut mai, els títols que apareixen. Sembla conèixer força l'obra (i diria que la trajectòria) de l'autor en qüestió. Em diu el títol del darrer llibre que ha publicat i que el client diu ja haver vist a totes les llibreries de Barcelona. “És un títol que segurament et demanaran molt...” “... aquest Sant Jordi”, afegeix abaixant el volum. “Gràcies, és bo saber-ho”. Sembla que, com és costum, com quasi totes les novetats (aquesta també), arribarà més o menys una setmana més tard a partir del moment en què ja el tenen als mostradors els llibreters de Barcelona. No tinc el títol. No el conec i de moment no està fitxat. El client em demana si hi hauria problema, en cas que en volguessin mitja dotzena i... què trigaria. No acaba de concretar res, i finalment, no es confirma la comanda. Lament per segon cop no conèixer l'autor i la seva obra. Després de consultes i comprovació dels títols del mateix autor fitxats en la nostra base de dades, el client es mostra entre molest i un xic divertit, però a la vegada enigmàtic. Quan es disposa a fer el darrer tomb pels carrerons que formen les novetats, camina parlant-me i mig acomiadant-se, assegura que tornarà i que potser, “si en demanes bastants”, tornarà i s'emportarà l'esperada novetat. Vaja que sembla tan i tan bo que no en bastarà un. No trigam molt, a la botiga, a confirmar el que es veia venir, per no rompre la nova tendència d'utilitzar la més vella tècnica. Sortim de dubtes molt aviat i de forma força incòmoda i espontània. Entra una noia abans que el nostre personatge pugui acabar de sortir i parlant fort amb la veu clara i amorosa amolla: “Carinyu', ja has pogut comprovar si tenen els teus llibres? I el nou?”. L'escriptor molt conegut a casa seva a l'hora del dinar es penja les cames al coll i fot el camp d'un rampell, sense mirar enrere. Servidor torna a la feina endreçant un prestatge. Les batallades que arriben d'en Figuera adverteixen que això no s'atura. Des d'aquí dintre no es nota, però la terra segueix voltant en el mateix sentit.
