SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Aprengui de Balears, Pedro Sánchez

Pedro Sánchez ve a Mallorca quan hi ha temporal o quan hi ha eleccions, una de dues. Com que en els dos casos parlam de catàstrofes cada vegada més freqüents (una, com a conseqüència del canvi climàtic, i l'altra, com a resultat de les maniobres d'alguns polítics, incloent-hi les del mateix Sánchez), és possible que l'actual president del govern d'Espanya s'acabi convertint en el primer en el seu càrrec a tenir una certa idea d'on estan ubicades les Illes Balears i, encara més important, de la seva realitat. Felipe González va sentenciar en el seu moment que, a les Balears, “tots són rics”, i d'aleshores ençà, tots els seus successors en la presidència han viscut en la mateixa certesa. Pedro Sánchez ja ha vist dues vegades la població de Balears (de Mallorca, concretament) en situació catastròfica, primera passa per comprendre que en aquestes illes no hi viuen només els magnats del turisme i del narcotràfic.

Pedro Sánchez va aterrar aquesta setmana a Cala Rajada procedent del delta de l'Ebre, visitant zones devastades pel temporal Glòria mentre la triple extrema dreta espanyola intenta enderrocar el seu govern a força de repetir que és un govern de colpistes i terroristes. Bufen i tornen a bufar, com feia el llop amb la casa dels porquets, amb la voluntat d'aixecar un vendaval amb els seus bufits intoxicadors. Sigui com sigui, Sánchez va tornar a prometre (com ja va fer en la seva visita a Sant Llorenç, amb motiu de les torrentades d'octubre de 2018) que el seu govern aprovaria immediatament els ajuts per als afectats. Està molt bé que sigui així, però encara estaria millor que els doblers d'aquests ajuts arribassin també amb la màxima celeritat. Els de les torrentades encara no han acabat d'arribar, i quan Francina Armengol va recordar aquest retard escandalós a Carmen Calvo (durant la passada campanya electoral, la de la repetició d'eleccions per un mal càlcul de Pedro Sánchez i el seu assessor Iván Redondo), només va obtenir una resposta malhumorada per part de l'aleshores vicepresidenta en funcions, com si reclamar els doblers pendents per una catàstrofe natural fos una ocurrència inoportuna. Hi havia nervis electorals, clar.

Ara que ja governen i que els toca fer surf damunt les ones escumoses que aixeca la dreta extrema i extremista (escumoses de l'escuma de ràbia que segreguen, s'entén), els socialistes madrilenys farien bé de deixar de mirar la presidenta del Govern balear com una dona que demana i fixar-se en la seva experiència en governs de coalició d'esquerres. Ja no dic que facin ministre Iago Negueruela, un rumor que va sonar amb insistència abans de les eleccions dels passats mesos d'abril i maig però que ara sembla haver passat avall, perquè Sánchez té altres quotes per satisfer i perquè Negueruela ha demostrat ser imprescindible quan fa fallida un o altre Thomas Cook de la vida. Però sí que prenguin nota de la manera en què s'han fet lligar a Balears l'aigua amb l'oli en el pacte a tres bandes entre PSOE, MÉS i Unides Podem: si el que vol el govern de Madrid és deixar de fer la guerra per les sales dels tribunals i començar a fer política d'una vegada, aprendre a gestionar les coalicions és, precisament, fer política. I el que no es pot negar és que Balears ha obert camí en aquest sentit, tant en els encerts com en els errors (que, com diu el tòpic, de tots dos se n'aprèn). A Madrid, on alguns confonen un govern de coalició amb un crim imperdonable de lesa pàtria i de lesa humanitat, tenen l'ocasió d'aprendre de l'experiència de Balears.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF