OPINIÓ

Aplicar la llei o retocar-la

El Dia de la hispanitat (o de la raça, com també es deia altre temps) va tenir entre nosaltres l’avantatge de donar cos a una realitat a la qual sovint es fa referència amb una retòrica al·lusiva, nebulosa, poc precisa. Deixant de banda una qüestió de noms que s’hauria d’aclarir com abans millor, l’enfilall de vehicles que materialitzaren la presència entre els nostres conciutadans de persones d’extrema dreta posava algunes coses en clar: la voluntat de manifestar-se sense les cauteles que prenien temps enrere, com ara enarborar banderes espanyoles amb les fletxes i el jou de la Falange i altres preconstitucionalitats, tot plegat amb una banda sonora de legalitat dubtosa. Aquest tipus de manifestacions només són possibles quan hi ha un clima social i polític que instiga la ultradreta a abandonar tota precaució, i quan, en conseqüència, els seus militants se senten protegits per una certa impunitat de fet, per més que col·lideixi amb la Constitució, tan sovint invocada per aquests grups i els seus germans i cosins parlamentaris.

La fotografia d’Isaac Buj que encapçalava la informació d’aquella diada és ben representativa de l’estat actual de coses. La seva eloqüència ens ajuda a bastir un context històric molt diferent del que figura que vivim. I el més inquietant no és que això passi, sinó que pugui passar, que ja pugui passar, la qual cosa fa recaure la responsabilitat més del costat de les autoritats que no dels manifestants. S’entén que si aquests combreguen amb un determinat ideari temptegin la possibilitat de fer-ho públic i aprofitin la primera ocasió per fer-se presents a la vida del país. El que no s’entén és que, sense haver retocat les lleis, les autoritats ho permetin.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF