OPINIÓ
Opinió 19/09/2018

Antoni Mas Mas

i
àlex Volney
2 min

Havia nascut a Maria de la Salut l'any 1947, fill de na Bel Mas, d'aquesta vila, i d'Antoni Mas, picapedrer de Pollença. A cinc anys emigrà amb els seus pares i la seva germaneta Francisca. Som a l'any 1952. No coneixeria l'illa que el va veure néixer fins molt més tard. Era moltíssima la gent que marxava. En els seus anys de joventut entraria en contacte amb els moviments d'esquerra fins arribar als Tupamaro, on integraria la seva lluita en el MLN, Tupamaros Uruguay. En el moment d'entrar en aquest moviment revolucionari era estudiant de medicina a Montevideo. Fou company de Pepe, Ulpiano i Facundo, 'alter egos' del mateix José Alberto Mujica, a qui no arribà a poder veure investit president de l'Uruguai, però amb qui va compartir presidi, tortures i moltes altres experiències arribant a ser un dels membres de la cúpula tupamara. Moltíssims anys de patiment i de lluita fins a adoptar, el 1985, la via política que era la seva. Declarà, a la seva tornada, que no es penedia de res i que tornarien a lluitar, així com tampoc no guardava rancúnia. La vida no perdona, hagué de jubilar-se abans d'hora per unes terribles seqüeles psíquiques que el perseguiren fins al seu final, d'infart, un agost de 2003. Havia tornat un 2 d'abril de 1975 i el seu cosí segon, el periodista Gabriel Bergas, li hagué de mostrar la seva estimada illa. La seva terra, molts anys després. Bergas vetlla aquest llegat revolucionari i mariando. Toni Mas Mas, company de cel·la i de tortures de l'expresident Mujica, onze anys pres, que aconseguí un treball en tornar a Mallorca gràcies al vell baró socialista Paco Obrador, a Calvià, tot just quan el van amollar. Visqué a Maria fins al final i era molt del seu gust cuidar les seves velles amistats al poble i les amistats d'esquerres de Maria. Les dretes ni el volien, ni ell mai les va necessitar. L'acompanyaven, els darrers anys, els amics i parents per esmorteir les greus seqüeles. A l'ombra que li volgueren encolomar, tanmateix hi penja la fesonomia d'un tètric expert en tortures: Dan Mitrione, un sinistre personatge, un Mengele ianqui de la Cia, que en el seu moment inspirà pel·lícula a Costa Gavras. Un matancer que segrestava persones indigents i persones prostitutes per fer les proves al límit de tots els límits. Al nostre personatge se li atribueix aquesta baixa. Tot això, i molt més, ho poden ampliar escoltant la veu de Biel Bergas, que aprofita i ens recorda que, gràcies al col·lectiu Fent Carrerany, estau convidats aquest mateix dissabte, 22 de setembre, a les 20.00 h a Maria de la Salut a la presentació del llibre 'Tupamaros. Del fusell al Parlament. 1966 - 2016', de Vicent Galiana Cano, de l'editora independent Tigre de Paper, una obra prologada per la companya del president Mujica, Lucia Polansky, que vostès no es poden perdre.

stats