En resposta a Antoni Lluís Trobat: Pel respecte a diferents models polítics

Membre de l'executiva d'El PiQuedi clar que aquest és l’article en resposta a la polèmica suscitada per l’escrit d’Antoni Lluís Trobat a les pàgines del dominical de l’ARA Balears i els fils que s’obriren durant el dia a les xarxes socials. A l’article d’en Trobat es fa una dura crítica a la columna d’en Miquel Segura titllant-lo de racista, individualista i egoista. I sense estalviar-ne cap adjectiu negatiu o fins i tot despectiu cap al seu posicionament ideològic, se l’acaba comparant amb l’espanyolisme més ranci de Ramon Aguiló, qui fou batle de Palma. Als fils posteriors, se’ns acusava El Pi i molts altres partits de les Illes directament de promoure el racisme, de ser uns classistes i de no entendre com és o com ha de ser la Mallorca del futur.

Sembla increïble que a aquestes alçades encara haguem de dir que no som uns racistes, perquè això implica una discriminació per alguna condició personal o familiar, cosa impensable als països occidentals i moderns. No ho som perquè precisament entenem que el poble de les Illes Balears és un poble d’acollida. I és un espai de creuament de cultures. I de totes les mescles que hi ha hagut i que hi haurà en són una combinació positiva. I aquesta acceptació i convenciment dels avantatges que ens suposa ser un sol poble, amb quatre illes, alhora heterogeni però un. Entenent que cadascú ha de parlar la llengua que vulgui, vengui d’on vengui, tolerant les seves tradicions i costums. I que aquesta tolerància i respecte en cap cas té perquè ser antagònic o disjuntiu amb la defensa d’uns valors que ens han caracteritzat com a poble, amb la defensa d’una cultura i uns costums populars.

Al polèmic article veim constar dues parts. La primera, la crítica a la persona de Segura. Amb fal·làcies 'ad hominem' desautoritzant Segura pel seu ‘suposat suport’ a Matas, a Cañellas i al PP de l’època. No hi entraré. Que cadascú ho valori. La segona, un rebuig cap a la “mallorquinitat poruga i covarda” que, tal com diu l’autor, “va contra les classes populars mallorquines”. La primera cosa que em sobta és aquesta distinció entre mallorquinitat bona, la suposadament valenta, la que deu defensar l’autor. I la mallorquinitat dels covards, la que suposadament devem defensar tots els altres. Als tuits posteriors de l’autor, se cita precisament El Pi, juntament amb molts d’altres partits de les Illes, com els defensors d’aquestes illes subordinades i sucursalistes. I és aquí on entram a refutar. No podem consentir que se’ns assenyali com els defensors d’una mallorquinitat poruga. Perquè aquest, tal vegada, és el seu model. Et parlen de tolerància i respecte a la multiculturalitat mentre assenyalen amb el dit els que no defensam el seu projecte polític. Així és com entenen la paraula tolerància. A continuació, diu l’autor: “Aquesta mallorquinitat és tradicional aliada de l’oligarquia de l’Estat”. Sembla curiós que assenyali El Pi –com dic, a les xarxes socials–, quan ens caracteritzam per defensar el petit i mitjà comerç. Per defensar la classe mitjana de les Illes, tan maltractada durant la crisi. Per defensar els petits propietaris, que obtenen una petita ajuda amb el lloguer que els permet arribar a final de mes. I, segurament, ens assenyalen com la mallorquinitat covarda, perquè posar mallorquinitat realista no donava pel titular. I si ens veuen com una amenaça, potser és perquè estam fent una bona feina.

En tercer lloc, qualsevol persona que decideix viure a les Illes Balears és i ha de ser un ciutadà de ple dret. Un illenc, com tots ho som. Es digui com es digui, parli com parli i vengui d’on vengui i, sobretot, pensi el que pensi. No podem construir unes illes de bons i dolents, de valents i porucs. Les Illes Balears del futur les construirem entre tots. I el nostre model, la nostra manera d’entendre el mallorquinisme polític que exposava Josep Melià pare a ‘Els mallorquins’, és l’augment de l’autogovern, la defensa de la cultura i costums propis de les quatre illes, dins el marc d’un món global ple de processos migratoris que ens faran créixer com a poble. Com dic, podem debatre i fins i tot qüestionar el projecte mallorquinista o balearista d’uns i altres. Però mai, mai de la vida, el que farem serà titllar de poruc, covard o racista un model mallorquinista diferent del que nosaltres defensam.