Diputat al Parlament de les Illes BalearsJa s’acaba l’estiu. Aquest per mi ha estat diferent, he estat pendent de l’actualitat més que mai, he estat en contacte amb persones de tota l’illa. Això fa que hagi pogut tocar amb les mans la realitat d’un estiu en el qual han passat moltes coses tant a Mallorca com al món.
Avui dia a Mallorca la posidònia és dolenta; es perpetren atemptats terroristes a cotxes oficials dels agents de Medi Ambient; la regidora de Medi Ambient més ecologista que hi ha hagut a Palma està imputada per delicte mediambiental; els sous dels treballadors de cada dia són més baixos; al centre de Palma no hi cap ni una agulla, però les botigues de tota la vida i negocis familiars continuen tancant; malgrat que de cada dia hi ha més demanda, els pagesos fa anys que perden poder adquisitiu produint aliments; dos vaixells amb més de 300 persones a bord han fet gairebé un mes de voltes per la Mediterrània mentre els estats de la gran, democràtica i culta Europa miraven cap a un altre lloc; l’estat espanyol amenaça Open Arms amb sancions per haver salvat vides humanes; per no parlar dels incendis provocats, ja sigui a les Canàries o a l’Amazones. Continuam?
No fa falta ser un estudiós del medi ambient ni un científic econòmic o social, basta anar un poc per enmig per veure que la cosa està remoguda arreu del món i que vivim en un estat d’emergències climàtiques, socials, culturals i humanitàries globals i permanents.
A Mallorca no quedam al marge de tot això, ben al contrari: som com un petit món en el qual patim totes aquestes emergències; estam al límit del col·lapse.
Aquí hi hem d’afegir que estam també en emergència ideològica: patim una onada global de grups feixistes al servei de grups econòmics de pressió immobiliaris, armamentístics, etc. que amb demagògia, política de clavegueres i finançament opac condicionen les polítiques dels estats, massa preocupats per enquestes i hipoteques inconfessables.
Davant tot això és imprescindible la reacció coordinada, ordenada i empàtica de totes les persones, partits, sindicats, col·lectius, associacions sociopolítiques –de la més petita i local a la més gran i global– perquè ens sentim una mica responsables que les pròximes generacions tinguin futur.
Hem de guanyar el relat i el carrer. Hi ha massa en joc. Els lobbys econòmics i l’extrema dreta de cada dia cobren més coratge, per la qual cosa necessitam una societat cohesionada a l’entorn de valors avui arraconats com l’honestedat, la humilitat, l’empatia, el compromís, el pensament crític i les ganes de fer feina, i això només ho aconseguirem creant consciència política, fent actuacions a peu de carrer, educant en valors i participant en les decisions que ens afecten. La reacció no pot quedar en un tuit o un post; la reacció ha de ser des de la militància, des de l’acció, cadascú en la mesura de les nostres possibilitats, però de la manera tan compromesa com sigui possible. Mentre la majoria de la societat no siguem els protagonistes d’allò que passa al nostre voltant i no siguem capaços cadascun de nosaltres de posar-nos en la pell de l’altre, no deixarem de mirar-nos el propi llombrígol.
Ens hem de fermar fort les sabates, posar-nos en feina i guanyar el futur.
