Andorra International Desk

Fa uns dies, en una de les habituals conferències que la CEA organitza per donar a conèixer el nostre país a l'exterior, en concret en una d’organitzada a la seu de la CEOE a Madrid, i un cop acabades les intervencions, va prendre la paraula un dels assistents el qual, després de confirmar el gran interès que despertava Andorra i de l'important paper per podia jugar en el context europeu com a jurisdicció captadora d’inversió exterior, es queixava, probablement per algunes experiències viscudes, de les mancances que evidenciava el nostre sistema d’acollida i integració d’empreses i ciutadans procedents de l’estranger i de la necessitat d’introduir mecanismes comunicatius que facilitessin la interacció entre els diferents organismes i institucions el nostre país i aquests nous ciutadans arribats d’arreu del món.

Dit d’una forma més planera, aconsellava introduir l’anglès com a llengua vehicular d’acollida i d’ús compartit en referència a la documentació personal i mercantil que relaciona els nostres ciutadans amb la vida econòmica comuna, tant dins d’Andorra com més enllà de les nostres fronteres.

El mateix intervinent posava l’exemple d’alguns països especialment proactius en l’atracció d’inversió exterior que, per exemple, havien introduït el bilingüisme en les escriptures notarials, qüestió que en el nostre cas, més enllà del fet de facilitar la feina dels notaris i la comprensió dels nous ciutadans atorgants, seria molt útil pensant en l’expansió de companyies andorranes vers l’exterior.

Jo mateix posava l’exemple de les dificultats que els nostres ciutadans tenen per circular pel món amb una targeta verda de residència escrita en català combinada amb un absolut desconeixement del tractat trilateral amb França, Espanya i Portugal, i la necessitat de crear documents personals que facilitin la circulació per l’espai internacional, cosa que a la vegada permetrà que a poc a poc ens coneguin una mica més.

De fet, el comitè internacional de la CEA va néixer fa un parell d’anys per tal d’ajudar en la mesura del possible a integrar els residents no catalanoparlants i una de les seves principals reivindicacions anava en el sentit que l’anglès fos un idioma més utilitzat, especialment en aquells organismes com Tràmits o Immigració, on el nouvingut necessita una major claredat comunicativa.

Segur que hi ha molts més exemples de la dificultat que suposa l’ús exclusiu del català al nostre país, però en definitiva podem concloure que, sense renunciar a l’oficialitat de la nostra llengua, que cal defensar i reforçar en la mesura que forma part important de la nostra cultura i idiosincràsia, ben segur que, al costat de l’espanyol i el francès, coneguts i usats en el nostre país, podríem introduir l’anglès com a idioma d’acollida dels ciutadans que provenen de països on cap de les tres llengües esmentades és mínimament coneguda i com un instrument que faciliti en els àmbits social, administratiu, jurídic i econòmic la interacció entre el nostre país i els ciutadans de la resta del món.

Ho hem pogut comprovar en el recent congrés mundial de la FIABCI, on a part de l’ús del català, la llengua vehicular emprada de forma general ha estat l’anglès. De fet, era la llengua que ens ha permès dialogar amb japonesos, americans o russos.

Tanmateix, quan hem impulsat l’enquesta internacional de la Marca Andorra, el fet d’haver penjat el qüestionari en anglès ens ha permès arribar a una multiplicitat de països, més de quaranta, cosa que ha enriquit i omplert de sentit l’opinió que cercàvem dels ciutadans de més enllà dels territoris habituals, aquells que més ens coneixen, com són els de l'espai trilateral.

El binomi cultura/idioma com a element catalitzador d’interessos de ciutadans estrangers vers el mateix territori, cada cop és més freqüent tant en institucions públiques com en empreses privades. Comença a ser habitual que, per exemple, a despatxos professionals amb vocació internacional i tradicionalment receptors d’inversors forans, et trobis un Chinese Desk, un Russian Desk, un German Desk, un Scandinavian Desk o un USA Desk, com a exemples del que representa tenir un equip especialitzat preparat per acollir potencials interessats d’aquells territoris en el mateix d’acollida. Aquesta podria ser una bona iniciativa al nostre país per part de les empreses de serveis que avui pugnen pels nous inversors estrangers. Però amb això no n’hi ha prou. Cal la implicació i el compromís de les institucions públiques perquè una estratègia de país prengui forma efectiva i pràctica. Cal impulsar canvis que facilitin aquest procés.

Sabem que, en certa forma, la nostra iniciativa Actua Corner ha esdevingut un ens públic facilitador per a nous inversors, però indubtablement es queda molt lluny d’una autèntica estratègia encaminada a crear els instruments necessaris que permetin la generalització del anglès tant en l’àmbit de l’administració i la introducció progressiva del bilingüisme en la documentació d’ús corrent tant en l’àmbit personal com en el mercantil, sobretot si pensem en clau internacional.

Posant-hi una mica d’imaginació, podríem arribar a pensar en una nova iniciativa público-privada, perquè no un Andorra International Desk que, a més de facilitar fos promotor d’iniciatives encaminades a la necessària internacionalització del nostre país de cara a trobar una millor ubicació i reconeixement internacional, però sobretot per incrementar l’interès dels potencials inversors forans que tanta falta ens fan per acabar de consolidar la reactivació econòmica que fa anys que esperem.