Opinió 21/01/2019

Allò que ens ve damunt (i que podem evitar)

2 min

Només en els darrers dies, dos dels principals caps de llista del PP balear, Biel Company i Mateu Isern, han proclamat amb veu alta allò que ja sabíem. El candidat a la batlia de Ciutat deia que, per descomptat, Palma tornarà a ser Palma de Mallorca, i que els premis Ciutat de Palma -quan sigui Palma de Mallorca- recuperaran el castellà per als guardons literaris. Mentrestant, qui opta a presidir el Govern balear pels populars -amb el suport de Ciutadans i de Vox per poc que calgui- va acusar els partits d’esquerra de dogmàtics perquè fan de la llengua una batalla. I aquest dilluns, el mateix Company ha afirmat a IB3 Ràdio que per arreglar tot això que ell considera un despropòsit s’ha de començar per posar mà a l’educació. Ja hi tornam a ser.

A Palma comença a ser-li més fàcil canviar el nom de la ciutat que no el d’un carrer. Com a Mallorca, que ja sabem que la seva Diada ballarà a un dia o un altre segons els partits que la governen. La llengua pròpia de les Illes Balears serà batalla mentre hi hagi unes formacions decidides a debilitar-la i una part gens menyspreable de la societat preparada per celebrar-ho. I en l’educació, aquests partits no hi posaran mà per millorar resultats acadèmics o la preparació dels docents, ni per fer baixar les xifres d’abandonament escolar, sinó per fer exactament allò del que Company acusa l’esquerra: convertir la llengua en un problema en comptes de ser un instrument d’integració social. Ja hi tornam a ser.

Això és el que el PP -l’únic partit de dretes amb capacitat de governar, amb el més que probable suport de Cs i Vox- vol que pensem que ens ve damunt. Tornen així al discurs de sempre, a provocar aquestes batalles per no haver de banyar-se o no fer gaire soroll amb la seva defensa d’una sanitat discriminadora, amb un urbanisme a la carta per als de sempre, amb uns mitjans de comunicació públics intervinguts o tancats, amb un model turístic exclusivament posat a disposició del capital o amb el tema que més mal els fa: la corrupció.

La dreta sap que hi ha temes que enfaden només uns certs votants d’esquerres. Simplifiquen la cosa amb aquella frase tantes vegades sentida de “tanmateix, no són dels nostres”. Així les coses, convé no caure-hi. En la recta final cap a les eleccions, que ja hi som de ple, els partits d’esquerres faran bé de no entrar en el debat que promouen el PP i els seus afins. Sense oblidar-ho, el paper de l’esquerra haurà de ser potenciar tot allò que s’ha guanyat en contraposició amb el que podem perdre. I haurà de ser il·lusionar els seus votants, sobretot els desmotivats, perquè tinguin clar allò que poden evitar amb la seva mobilització.

stats