Opinió 06/07/2016

Alimentar dogmàtics i demanar-los pragmatisme

2 min

A priori, poden semblar frustrants cinc anys més de noves construccions sense connexió a la xarxa de clavegueram. Molt s'ha lluitat, especialment des de l'esquerra que ara governa, per fer desaparèixer els pous negres. Una lluita amb dos objectius clars: posar fi a l'abocament d'aigües fecals directament al subsòl, amb el perill de contaminar els aqüífers, i que aquest argument ajudàs a reduir la pressió urbanística sobre el territori, amb la càndida esperança (marca de l'esquerrana casa) que almenys no s'urbanitzàs allà on no hi havia xarxa. Per això, pot semblar frustrant que, els mateixos que des de l'oposició exigien acabar aquesta pràctica, ara des del poder allarguin cinc anys més els abocaments.

Per reblar aquest mal tràngol, es comprova que la dreta parlamentària s'afegeix a la proposta, que celebra sense dissimular. Però la realitat (dura i pura) és que la política seriosa no pot imposar normes d'impossible compliment. Potser queda molt bé promulgar-les amb festes i saraus, proclames i autofelicitacions, però allò important no és la publicació en els butlletins oficials, sinó la capacitat real d'imposar-ne el compliment. I avui, per poc que ens agradi reconèixer-ho, la prohibició absoluta i immediata no tindria més efecte que el de demostrar la ineficiència dels governants, incapaços de fer complir les seves normes.

El problema no rau en el joc polític d'exigir l'impossible des de l'oposició i fer el possible (en el millor dels casos) en el Govern, perquè això s'ha d'acceptar com a part intrínseca de la contesa partidista i fins i tot és positiva l'exigència. El problema és haver alimentat una militància de trinxeres, engreixada en el maniqueisme del nosaltres i ells, dels bons i dolents, i allunyada del raciocini que navega entre matisos pel mar del dubte més pragmàtic. Crear dogmàtics i demanar-los actuacions pragmàtiques és impossible. I en això estam.

stats