SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Alemanys amb exigències

Centenars d'alemanys, gojosos propietaris de residències de luxe a Mallorca, volen venir a fer-ne ús, ara que s'acosta el bon temps, i a aquest efecte han enviat cartes al Govern balear. En aquestes cartes no demanen poder venir a Mallorca: ho exigeixen, com ha puntualitzat la responsable de política internacional de MÉS per Mallorca, Alice Weber, en una bona resposta a aquests compatriotes seus. També hem pogut sentir un portaveu d'aquests alemanys rics posant els arguments pels quals se'ls ha de permetre fer el que no es permet a ningú: “ Pagan impuestos y dejan aquí mucho dinero”, va dir. Home, així ja no hi ha res més a discutir. Com és sabut, els aborígens de l'illa no en pagam, d'impostos, i no gastam ni un cèntim, perquè encara estam en la fase d'economia d'intercanvi i subsistim canviant gallines per peces de formatge. Els passa com a Rafel Nadal, el mallorquí més important de tots els temps: consideren d'una generositat extraordinària pagar les taxes municipals, i avisen que se'n podrien anar a gastar doblers a una altra banda. A canvi de no fer-ho, esperen adoració i reverència. Tampoc no entenen que no se'ls permeti jugar a golf, com Nadal tampoc no pot comprendre que no se'l deixi entrenar a les seves estupendes pistes.

L'arrogància d'aquesta genteta és superior al seu poder adquisitiu, i van per la vida tan inflats i arrebossats d'ells mateixos que això els tapa els ulls amb una abundosa capa del seu propi greix. Això els impedeix tenir constància de l'existència dels altres, ni tan sols en temps de pandèmia. Els mallorquins que tenen segones residències dins l'illa no hi van, i tampoc juguen a golf, ni a tennis, ni neden, ni surten a caminar, ni a córrer ni a fer bicicleta. No ho fan perquè està prohibit, i perquè tothom està fent esforços i sacrificis per cuidar la pròpia salut i la dels altres. Res d'això no importa a aquests rics, que, com a argument suplementari, afegeixen que ells no són “com el turisme de l'Arenal”. Tenen raó: el turisme de l'Arenal és una porqueria, però ells són encara pitjor. Els turistes de borratxera embruten i degraden l'entorn i la convivència, però aquests multimilionaris creen bombolles especulatives que fan impossible a molts mallorquins l'accés a l'habitatge. Això, quan no arriba fins i tot a expulsar-los, amb pressió immobiliària i de vegades fins i tot amb amenaces. Posats a comparar, encara són més bons de dur els hooligans.

Ábalos, un valencià i antic comunista que ha assolit la glòria de transmutar-se en madrileny i ministre de la dreta espanyola menys dura (altrament dita PSOE), troba que els alemanys han de poder venir “a gaudir” de Mallorca. I que ni els mallorquins ni el Govern balear som qui per impedir-ho. Deixa clara una vegada més, per si algú encara en dubta, quina és la consideració que tenen per a les Balears des del poder central, i engrandeix un poc més una distància entre els socialistes illencs i els madrilenys que Armengol cada vegada es molesta menys a dissimular.

Si els alemanys amb exigències volen baix, a pesar de les seves riqueses, encara van més a prop de terra els seus aduladors, que directament s'hi arrosseguen. Hi ha un tipus de mallorquí que troba la raó de la seva existència a llepar rics, a veure si els cau alguna ploma. Són molt lliures de fer-ho, però el problema és quan aquest servilisme es converteix en mentalitat dominant: seria ben hora que la crisi ens esperonàs, com a societat, a voler aixecar-nos una mica per damunt d'això. Si aquesta gentussa amb doblers i amb ínfules es permet faltar-nos al respecte és perquè hi ha hagut mallorquins que els conviden a fer-ho, i encara els ho aplaudeixen.

EDICIÓ PAPER 05/12/2020

Consultar aquesta edició en PDF