Està clar que a les Illes patim un mal mal. Es parla sovint de la necessitat de canviar el model econòmic, però no es pensa en res més que reforçar-lo. Qualsevol projecte que podria esdevenir una oportunitat, ni que sigui petita, de començar a revertir la preponderència absoluta del sector turístic i també del de la contrucció, és immediatament posat en mans d’aquests dos sectors, com si no hi hagués alternativa. Ens ho ha deixat molt clar la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana de Palma (PGOU) que tot i no permetre la construcció de nous hotels, ha comès l’error de marcar l’excepció en els edificis catalogats com a béns patrimonials. Així, els casals històrics de Ciutat seran les víctimes, les úniques possibles, de la transformació d’edificis residencials en establiments hotelers. I ja sabem que si hi ha una víctima possible, més prest que no tard, caurà definitivament.
I és el cas de l’edifici de Gesa, l’obra de l’arquitecte Josep Ferragut, que és un d’aquests edificis catalogats. Amb aquesta modificació del PGOU i amb l’excepció descrita, Cort facilitava el negoci a Endesa, propietària de l’edifici que l'única cosa que vol és treure-se’l de sobre i, és clar, en el paradís del turisme i l'especulació immobiliària, l’empresa elèctrica sap que la via més ràpida i fàcil és vendre-ho per a un hotel o per a usos residencials.
La negativa de la Comissió Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca que un bé catalogat, que va ser concebut amb plantes diàfanes, pugui ser compartimentat per fer-ne habitacions i més habitacions, ha tirat per terra el negoci. A l’hora d’escriure aquest article, no sabem què resoldrà aquest dimarts la Comissió Política: si contravé el dictamen de la ponència tècnica assentarà un mal precedent i si, per contra, no permet la intervenció deu pensar que aboca l’edifici de Ferragut, estratègicament situat a la façana principal de Palma, a un deteriorament progressiu per sempre més, un deteriorament major del que ja presenta. O sigui, per a qualsevol edifici, o turisme o pisos o degradació assegurada.
Convé recordar que l’edifici de Gesa va ser protegit no només perquè és una obra significativa de Josep Ferragut, sinó sobretot perquè, en aquell moment, hi havia un projecte de convertir tota la illeta en la qual s’ubica en hotels i habitatges de luxe de fins a vuit alçades, si no ho record malament. El projecte urbanístic demanava l’esbucament de Gesa per, tanmateix, construir-hi més i més edificis. Ara, quan la illeta està exempta de construccions i quan l’obra de Ferragut s’està convertit en un cadàver no embalsamat el qual ja s’ha desproveït de tot el mobiliari i elements que donaven sentit al conjunt arquitectònic, quan els vidres cauen i el vandalisme se n’ha apropiat, el debat segurament és si Gesa ha de ser o no ha de ser un bé catalogat i, per tant, protegit. Però això és un altre tema.
El cas és que l’edifici no és públic, si bé és cert que si l’empresa propietària, Endesa, no el manté en les condicions que mereix un bé patrimonial catalogat, el Consell podria obligar que ho faci i, si no, obrir-li un expedient d’expropiació. En tot cas i de moment, l’edifici de Gesa té un diagnostic dolent i sobretot té un mal pronòstic. Però això és així també perquè en aquesta terra nostra no es tenen en compte altres negocis que no siguin el turístic i la construcció. Josep Ferragut el va concebre per a oficines i, mentre veim que al nostre entorn aquests vivers d’empreses es veuen com una bona sortida de diversificació econòmica, aquí continuam pensant només en el binomi més depredador. Ens agenollam davant la demanda i no veim ni generam alternatives.
