FORABROMES

Això ho podem i ho hem d’arreglar (1)

LA NOVA DIRECTORA d’Es Baluard, Imma Prieto, en una entrevista ben recomanable feta per Pere Antoni Pons al portal digital El Temps de les Arts, ens fa saber que el museu d’art modern i contemporani de Palma disposa d’un pressupost de 10.000 euros per a adquisició d’obres i que, és clar, haurà de treballar per solucionar l’anomalia. Aquesta quantitat per augmentar el patrimoni artístic d’un museu és com no tenir res, una desconsideració flagrant cap a una de les funcions dels nostres museus i cap als creadors i la resta del teixit artístic per part dels polítics responsables de les administracions públiques que fan part tant del patronat d’Es Baluard com de tota la resta de museus de les Balears.

Precisament en l’anàlisi de l’estat actual dels museus de les Illes vaig centrar la lliçó inaugural del curs de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. La dada dels 10.000 euros d’Es Baluard, amb tot, és molt més elevada que la que tenen la seixantena de museus públics que hi ha a les Illes, perquè el pressupost per a adquisicions de la immensa majoria és zero -adquirir patrimoni no és un capritx, és un deure amb el present i el futur. Aquesta xifra del tot insuficient se suma a moltes altres anomalies i insuficiències que s’expliquen a l’estudi realitzat per a l’acte acadèmic. Són dades del 2016, de la darrera estadística presentada pel Ministeri de Cultura, per a la qual tots els museus d’arreu de l’estat espanyol aporten les dades que se’ls demanen.

Us en faré un tast. Entre els 56 museus de les Balears reuneixen un fons de 3,010 milions de peces, el 94,2% de les quals són arqueològiques que arriben per llei als museus dedicats a l’arqueologia; això, quan la mitjana a l’Estat és d’un 34,8% de peces d’arqueologia respecte de la resta dels seus fons. Això vol dir que la política d’adquisicions és irrisòria, per la qual cosa difícilment els museus podran explicar la nostra història. És més, d’aquests tres milions de peces, només 226.000 estan inventariades, i si no hi estan difícilment es poden conservar ni difondre. En aquest sentit, cal saber que les Balears és la comunitat de l’estat espanyol que té el percentatge més baix de peces de museu accessible a internet: amb un trist 1% del total de les obres. Tant l’inventariat com la difusió ens aboquen a la coa de la coa sobretot per la manca de tècnics als nostres museus. L’estadística estatal diu que el 2016 hi havia 307 treballadors adscrits als museus de les Illes, incloent-hi vigilants i personal de neteja que no sigui subcontractat. Per arribar a la mitjana estatal, el nombre de treballadors als nostres museus s’hauria de multiplicar per tres, sobretot incrementant el nombre de tècnics.

Són dades que demostren que les nostres institucions museístiques, per molts de motius -recursos econòmics i tècnics, entre d’altres-, no poden fer les seves funcions. Però això es pot arreglar amb voluntat política i planificació. Ho haurem de deixar per al proper article. Per al proper, perquè si ho volem solucionar i donar dignitat als museus, no ho podem deixar passar gaire més.

EDICIÓ PAPER 12/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF