Que, a dia d'avui, totes les comunicacions del president del govern sobre l'afer Fernández Díaz siguin per donar suport a qui utilitza recursos de l'Estat en la contesa política diu molt poc d'ell, de les seves conviccions democràtiques. Que diumenge resulti ser el líder del partit més votat ho diu tot de les interioritzades per la població. Encegats per l'horror de saber que el ministre responsable de les forces de seguretat les manipula segons conveniències, se'ns oblida que aquesta excrescència només és possible gràcies a gaudir del suport de molts ciutadans. Ciutadans educats –ensinistrats seria mot més adient– en allò que l'important és la finalitat i no els mitjans utilitzats per assolir-la. I aquest missatge, que seria delictiu en països del nostre entorn, s'alimenta cada dia amb altres d'aquells que entenen la conquesta del poder per utilitzar-lo en benefici propi i dels propis, i no de la societat. Un bucle que es retroalimenta i no ens deixa sortir del pou de la ignomínia, tan confortable als hereus de l'antic règim, o d'aquest, que ja és vell. La misèria humana arriba a l'extrem de generalitzar el discurs que tothom, en el seu lloc, fa i faria el mateix, que el poder és això i res més que això. Reduït a llenguatge popular, la gratificació de la política és alimentar la comandera, i comandar és governar sense donar explicacions. Maleïda herència.
