Ai, la Moleskine!

Sempre en porto una a sobre i en faig un multi ús, en soc un addicte, ho reconec: serveix de dietari, per escriure les ocurrències que et venen al cap en qualsevol moment, per passar les estones de les reunions ja sigui fent anotacions del seu contingut o dibuixant-hi figures geomètriques quan han perdut tot interès, els apunts de projectes de futur que mai he arribat a materialitzar (i segurament mai realitzaré), fins i tot he arribat a escriure la llista de la compra o he intentat quadrar els comptes domèstics (que mai ho aconsegueixo, per cert)... vaja que em serveix per a quasi tot, malgrat la pressió que exerceix l'smartphone per prendre-li el lloc de preeminència que té en la meva vida. M'és tan útil que recordo haver-li recomanat al Gabi Fernández, en plena campanya electoral del 2011 que van dur Toni Martí per primera vegada al capdavant del Govern andorrà, utilitzar-la mentre prenia notes per fer una de les seves inoblidables i brillants contracròniques. A més, les tinc repartides a casa o al despatx, i de vegades en tinc començades dues alhora, però mai, mai les llenço un cop plenes: estan desades al cap de casa dins d'una capsa. El que no faig és rellegir-les, sinó que un cop ratllats tots els fulls passen a formar part de l'oblit històric.

Però, Marededéu santíssima si un dia algú es fa amb la meva Moleskine! El que hi trobarà escrit! A vegades em pregunto quin concepte es tindrà de mi si arriba un dia que algú altre la llegeix, ja que les pàgines estan plenes de contradiccions, de sentiments i d'emocions, de projectes frustrats o ni tan sols començats, d'anhels, de somnis... Se'm fa difícil pensar com em podran percebre els futurs lectors de la meva llibreteta, si és que n'hi arriben a haver.

Sincerament, mai m'havia preocupat pel que escric o deixo d'escriure a la Moleskine. Ho hauria de fer? El dubte em sorgeix des que la Guàrdia Civil va confiscar la Moleskine del secretari general d'Economia de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Jové, aquell ignominiós dia 20 de setembre en què es van ocupar les instal·lacions de departament d'Economia i es van vulnerar drets fonamentals i, posteriorment, s'ha fet públic el seu contingut amb grans escarafalls per part de determinada premsa unionista espanyola. Jo em pregunto: i què hi pensaven trobar sinó anotacions relacionades amb el procés i la consecució de la República Catalana, objectiu pel qual s'havien presentat a les eleccions i el poble els va votar? El que realment hagués sobtat és que haguessin trobat algun "Arriba España una, grande y libre".