I AQUÍ

Ai, Mariano, ja no s’hi valen excuses

Llegesc: “Blindar el president davant la sentència del Gürtel” i pens “Us hauria de caure la cara de vergonya, senyors i senyores del Partit Popular, si no sou capaços de demanar-li la dimissió”. “Jo crec en la paraula de Mariano Rajoy”, ha dit el sotssecretari de Comunicació. Jo no; la sentència qüestiona la “credibilitat” del vostre líder. Casado, millor si callau. Fa dos dies que es va difondre la 'fake master new' i ara ja heu passat a un segon estadi, sou protagonista d’una 'fake career new'. No sé si coneixeu aquesta dita: l’ase va dir al porc orellut. La sentència del cas Gürtel ha posat al descobert que durant anys el PP funcionava com una organització criminal amb un “autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional” que manipulava la contractació pública “central, autonòmica i local” a través de militants “influents” del partit. Una vegada repassat el reguitzell de morts que ha deixat aquesta estela de corrupció i de jutges fulminats, un es demana si gràcies a la vostra tasca desinteressada al capdavant de tants governs no hem agafat avantatge a la veïna Itàlia. El primer ministre Giuseppe Conte només hauria falsificat el currículum. Ai, Mariano, Mariano: “No estam davant un tema de credibilitat, que és un tema molt relatiu”; “Tant la moció de censura com avançar les eleccions responen a interessos de partit”. No, clar que no hi estam; estam davant un tema de recuperació de la dignitat per a aquesta Espanya única i indivisible i constitucionalista de la qual tant us vanagloriau i a la qual apel·lau reiteradament per tapar les vostres vergonyes. I també us heu aprofitat del procés català. Heu arribat massa enfora. Ja no s’hi valen excuses.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF