Agermanaments

Dins de la diversitat de vincles en comú que hi pot haver entre dues poblacions que s'agermanen molt sovint hi ha el d'arrel popular. Aquests tipus de vincles afermen encara més els lligams de cooperació mútua que s'estableixen en el moment de fer l'agermanament entre els dos municipis, perquè basen la seva relació en la solidesa dels intercanvis existents entre associacions i entitats d'ambdues poblacions. A partir d'aquí, i a través de l'oficialització de l'agermanament entre els dos consistoris neixen d'altres activitats i intercanvis en camps diversos que aporten un enriquiment mutu.

Certament no tots els agermanaments són així, i n'hi ha molts que únicament serveixen per lluir la placa a l'entrada del municipi en la qual hi ha inscrites totes les viles amb les quals s'està agermanat o per convidar les respectives autoritats assistir a les festes i fires del poble.

No és aquest el cas de l'agermanament d'Andorra la Vella amb Sant Pol de Mar. O almenys no n'era fins fa ben poc. Els lligams amb Sant Pol de Mar són bastant més antics que el moment de l'agermanament, ja que aquest es va produir gràcies a vint-i-cinc anys de relació continuada entre les dues colles geganteres: el Carlemany i l'Ermessenda -gegants d'Andorra la Vella- i el Ben Hassad i la Mercè de la Murtra -gegants de Sant Pol- són fills del mateix creador -Manel Casserres- i elaborats en les mateixes dates: van néixer alhora.

Aquests lligams entre geganters, la bona sintonia i les relacions entre ells, va propiciar que cinc anys enrere, just quan els gegants en feien 25, a les dues corporacions municipals els atragués la proposta d'agermanar-se, cosa que es va produir durant la festa major del poble mariner el juliol del 2010, sent la cònsol major d'aleshores, Rosa Ferrer, qui va signar el conveni amb l'alcalde de Sant Pol d'aquells temps Manuel Mombiela. A més, aquell any la cònsol d'Andorra la Vella va tenir l'honor de fer el pregó de la festa gran santpolenca.

Sant Pol va canviar de color polític, i la nova alcaldessa, la Montserrat Garrido, no va tallar cap lligam amb Andorra la Vella sinó que va seguir apostant per l'agermanament. No em toca a mi dir-ho, però és clar que les relacions amb Sant Pol des del 2010 es van anar intensificant, van anar més enllà de les colles geganteres i amb el pas del temps es van ampliar en diverses àrees i en intercanvis en coneixements. L'agermanament entre Andorra la Vella i Sant Pol, doncs, és un d'aquells exemples en què a partir d'uns lligams històrics basats en la cultura popular, s'amplien en d'altres més socioeconòmics, i en la mesura del que les dues poblacions poden aportar. Tot el contrari del que passa, per exemple, amb una altra població agermanada ben propera com és Foix, o com es va perdent a poc a poc la relació amb Valls.

El model de l'agermanament amb Sant Pol és un model a seguir per a un tipus d'agermanament fort, basat en un teixit associatiu i de relacions entre les persones que el sustenta. Altres agermanaments que no es basen amb aquest tipus de relació poden tenir el seu recorregut, amb d'altres lligams cooperatius fins i tot, però de ben segur que mai seran tan profitosos ni establiran lligams tan forts com els que estableix la seva gent. Un cop passades les dues darreres festes majors, la de Sant Pol i la d'Andorra la Vella, semblaria que el camí que ha agafat la nova corporació de la capital amb l'agermanament amb el poble del Maresme aniria en la mateixa direcció de via morta que la de Foix o la de Valls. Per sort, sempre ens quedaran els geganters.