Acarnissament

La decisió del Tribunal Suprem de revocar el tercer grau i l’aplicació de l’article 100.2 del règim penitenciari als presos polítics catalans era previsible, però no per això s’ha de deixar de denunciar la injustícia i l’acarnissament contra unes persones que ja han estat condemnades a penes molt altes pel delicte de sedició, que no existeix en molts països del nostre entorn i que és qüestionat per molts juristes. Carme Forcadell i Dolors Bassa ja van haver d’ingressar ahir vespre als centres penitenciaris en unes imatges que indignen una majoria i que són una segona condemna. Perquè el que no entén el Suprem, en especial el president de la sala, Manuel Marchena, és que la seva decisió confirma que aquesta és una causa política, i que per tant els condemnats són presos polítics. El to de les interlocutòries, el menyspreu per les opinions dels jutges de vigilància penitenciària -especialistes en compliment de condemnes-, les crítiques al departament de Justícia, són la prova fefaent que es tracta d’una revenja, d’un intent desesperat de defensar una condemna que, a més de contenir un relat refutat per la sentència absolutòria de l’Audiència Nacional sobre el major Trapero, no s’hauria dictat mai en l’Europa veïna i algun dia serà revisada per jutges europeus.

Les interlocutòries semblen més una autojustificació que un text tècnic sobre compliment de condemnes. S’afirma que els condemnats “van dinamitar les bases de la convivència promovent un alçament tumultuari”. Com es decideix qui dinamita les bases de la convivència? On hi va haver cap “alçament”, i menys encara “tumultuari”? I finalment: una concentració de la PAH per impedir un desnonament també seria delicte de sedició? El jutge diu que no es persegueix la ideologia independentista, però és evident que sí perquè, si no, les presons serien plenes d’activistes d’altres causes.

El govern de Hong Kong ha condemnat els líders de les protestes pro democràcia a 13 mesos de presó per unes actuacions assimilables al paper que van jugar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. 13 mesos contra 9 anys de presó! La comparació hauria de fer empegueir els demòcrates espanyols.

L’actitud del Suprem demostra que la politització de la justícia, i el seu biaix ultraconservador i nacionalista, és ara el problema número 1 de la democràcia espanyola. Sánchez i Iglesias n’haurien de prendre nota i posar fil a l’agulla, amb els indults, amb la revisió del Codi Penal (per eliminar el delicte de sedició o condicionar-lo a l’ús d’armes) o amb la via més efectiva: una llei d’amnistia. Només així es podran fer passes per normalitzar la política i abordar el conflicte en una taula de negociació.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF