Opinió

Ábalos i companyies aèries

El senyor Ábalos va venir a Mallorca fa uns dies i va dir un parell de coses: que activaria al màxim possible el REB i que estudiaria la manera de fixar límits en els preus dels passatges amb la península per fer efectiva la seva rebaixa. Ja me perdonarà el senyor Ábalos, però talment així s'hauria pogut expressar a Cap Verd o a Madagascar. Aquestes ambigüitats ja fa estona que no tenen gràcia supòs que ni a Burgos; aquí resulten insultants, i el senyor Ábalos no és qui per insultar cap contribuent de les nostres illes. S’esperava d’ell algun compromís més ferm que el d’estudiar solucions per a coses que venim arrossegant de fa molt de temps. Si no ha estudiat la situació abans, que ho digui. I si l’ha estudiada i no ha trobat la solució als problemes, també. Però que no ens prengui pel tren que no passa regalant-nos unes vaguetats d’aire colonial.

Si el senyor Ábalos se n’ha rigut de tots nosaltres, les companyies aèries que feren jocs de mans perquè quedàs sense efectes reals la nova rebaixa del preu dels passatges durant el cap de setmana del Morts, han anat encara més enllà. Són companyies que les nostres illes, i especialment Mallorca, han ajudat a créixer. I molt. En alguns casos, no haurien pres el vol si no hagués estat pels nostres passatgers. Se les ha tractades amb una generositat extraordinària, en alguns casos se les ha ajudat a obrir noves rutes amb convenis que els garantien que no tendrien pèrdues. I si és vera que el negoci és el negoci, també ho hauria de ser que la dignitat i la gratitud no hi estan barallades. Ni l’honestedat. Aquestes són qualitats que no adornen la personalitat de la majoria de les companyies aèries que treballen per aquí: amb les seves maniobres financeres, han anat directament contra nosaltres, s’han posicionat contra els nostres interessos, han declarat la guerra a aquells a qui haurien de mostrar, si no agraïment, sí, almenys, respecte.

No són gent illenca per més que s’hagin instal·lat i treballin aquí: són mers inquilins sense més objecte que xuclar quant més millor ‒i com abans millor‒, i que se n’aniran el dia que no els surti a compte: com molts de mallorquins de soca-rel, d’altra banda. No cauré en la temptació d’insinuar una analogia amb les paparres, perquè podria sonar-los insultant, però són pocs els mallorquins, els menorquins o els pitiüsos que els continuaran acollint com a socis benvinguts.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF