Un 55% el 2030 de compromís real

Fa unes setmanes, en un debat sobre el nou Pla General de Ports organitzat pel GOB, el catedràtic de Física de la UIB i director del LINCC, Damià Gomis, va expressar un plantejament del qual haurien de partir, necessàriament, totes les planificacions sectorials i polítiques estratègiques. I no des d’avui, que tenim més clares que mai les evidències del no retorn de la situació climàtica, i les evidències de la vulnerabilitat d’un model socioeconòmic que s’entesta a mirar cap a una altra banda. No des d’avui, no. Des que es va declarar institucionalment la Declaració d’Emergència Climàtica. El plantejament que implica l’assumpció solidària del compromís global de reducció d’un 40% d’emissions el 2030. És més, d’un 55% fins i tot, per compensar tot el temps perdut fins ara.

Hem repetit en reiterades ocasions que la Declaració d’Emergència Climàtica no és un títol ni una medalla. Hauria de ser un compromís d’acció política estratègica. D’atenció prioritària i d’inversions pressupostàries amb diversos objectius: 1) assumir en totes les escales de presa de decisió l’objectiu que qualsevol pla, projecte o inversió es comprometi a significar en el seu plantejament una reducció en la seva activitat d’un 55% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle; 2) comprometre-hi els actors privats, condicionant permisos, licitacions, ajudes i finançament a la contribució a aquest objectiu, i 3) adaptar la societat a un model que disminueixi (no que compensi) la seva contribució a gasos d’efecte hivernacle (GEH) en un 55% en menys de 10 anys, i que estigui preparada per als episodis incerts però previsibles d’efectes climàtics adversos i preparada per assolir una major autosuficiència productiva baixa en emissions, la qual cosa implica necessàriament fer-la menys dependent de tot tipus de transport. 

Què implicaria això? Una societat amb una altra escala productiva relocalitzada, alentida, reruralitzada i responsable del seu propi benestar i el de les futures generacions en aquest territori –local i global– que ens ha tocat habitar, partint de l’equitat, la justícia intergeneracional, climàtica i social.

I parlam precisament d’aquest context global per entendre que no es tracta de compensar emissions, sinó de reduir-les en termes absoluts, i fer-ho des de cada una de les mirades, inversions, polítiques i planificacions estratègiques i de política general. No podem pretendre ‘compensar’ una manera insostenible de vida aquí, perquè com més es continuïn ‘exportant’ les conseqüències de les activitats a escala local –deslocalitzant els impactes–, més es contribuirà al gran desequilibri global ja generat per les lògiques de l’economia capitalista que hem conegut en aquesta època de modernitat recent, de desenvolupament industrial, d’hiperglobalització i consumisme exacerbat.

Un 55% de disminució de GEH en la petjada ecosocial del nostre model econòmic. Això vol dir una reducció del 55% de disminució en les diferents entrades i sortides que esdevenen el nostre metabolisme socieconòmic; una disminució del 40% en les entrades de materials i energia; això és, una disminució del 55% en el transport per terra, mar i aire que sosté la nostra economia insular; una disminució del 55% d’emissions vinculades a la producció i gestió dels residus; una disminució del 55% d’emissions vinculades a la disponibilitat d’aigua, el seu transport i distribució i el seu tractament com a aigües de rebuig; una disminució d’un 55% d’emissions vinculades a la producció i el consum d’energia; una disminució del 55% en la configuració dels planejaments de construcció/desconstrucció/regeneració de les ciutats i territoris entesos com a processos metabòlics... En definitiva, un decreixement i alentiment dels processos metabòlics que generen la vida, amb una atenció prioritària als aspectes no quantificats ni monetaritzats que fan possible una vida digna: l’atenció, la regeneració, els vincles, els processos i la cura de les vulnerabilitats inherents a l’ecodependència i la interdependència que ens defineix com a espècie.

En definitiva, una economia i una política solidària en termes de compromisos globals de lluita contra el canvi climàtic i atenta a l’adaptació i als processos que possibiliten la reproducció de la vida, tant en termes ecosistèmics propis de la biosfera com pel que fa a la vida digna dels individus i les col·lectivitats que conformen les societats que l’habiten.

Margalida Ramis és activista ecologista i portaveu del GOB