30/05/2021

31/5: La llengua i el formatge

1 min

De Gaulle va dir un dia que un país com França, on hi havia més de tres-centes varietats de formatges, havia de ser per força ingovernable. Era una broma, però significativa. Per a una mentalitat jacobina, la diversitat és un problema. Per a un jacobí és millor que hi hagi un formatge oficial, i prou. La resta són complicacions. Tot i així, a De Gaulle no se li va acudir triar un formatge com a formatge nacional francès i prohibir tota la resta. I una de les riqueses de França (en tots els sentits, també l’econòmic) és tenir més de tres-cents formatges diferents, i sovint molt bons. Però les mentalitats jacobines (i a França i a Espanya abunden i manen molt) allò que De Gaulle deia en broma sobre els formatges ho apliquen d’una manera seriosa i agra a les llengües. Els jutges francesos ho han tornat a fer. La mateixa aversió de fons a la diversitat. El mateix somni d’uniformitat. Però amb la diferència que en el cas de les llengües sí que n’han triat una com a llengua nacional i miren de fer desaparèixer o de menystenir tant com poden tota la resta. Si haguessin fet amb els formatges com fan amb les llengües, s’haurien arruïnat. Si haguessin fet amb les llengües com han fet amb els formatges, serien més rics i millors.

Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor.

stats