3/8: La magnitud de la tragèdia

Impactat per les imatges de Kabul, l’altre dia escrivia aquí la comparació amb les de l’èxode de les columnes de refugiats el 1939 per la frontera pirinenca. Un conegut em va dir que era un exagerat, que no hi havia punt de comparació, que això de Kabul era molt més gros. Doncs no. Va ser més gros el d’aquí, en nombre de refugiats i de morts, en el volum de la tragèdia. Tot i que les tragèdies ho són més enllà del volum. Em diu: allà hi ha hagut un atemptat brutal contra els qui fugien... I aquí l’aviació franquista metrallava les columnes de refugiats. Em fa l’efecte que hi ha entre nosaltres una tendència a difuminar i empetitir la magnitud de la tragèdia de la guerra. Per fatiga, perquè es pensa que això ajudarà la reconciliació, perquè a tothom li convé minimitzar les barbaritats dels qui considera els seus. Això és el que permet a Salvador Illa dir unes bestieses incommensurables. Crec més aviat que s’ha de subratllar la magnitud de la tragèdia de la guerra i de molts dels seus episodis, des de la persecució religiosa a la rereguarda republicana fins a la sistemàtica i massiva repressió franquista. Més que empetitir-ho, ens convé situar-ho en tota la dimensió, també per superar-ho. I sobretot per no repetir-ho.