26/4: Malversacions

A l'Estat espanyol hi ha qui creu que la unitat d’Espanya és beneficiosa per a tothom, catalans inclosos. Una idea política legítima. I hi ha qui creu que seria més beneficiós per als catalans tenir un estat propi. Una idea política també legítima. Figura que en una democràcia tant els que tenen una idea com l’altra tenen tot el dret a defensar-la i argumentar-la. Però resulta que l’Estat gasta molts milions de diner públic en defensar, dins i fora, la primera idea. I demana a les grans empreses -a canvi de què?- que financin campanyes a favor. Però en canvi aquest mateix Estat acusa de malversació i de no sé quants delictes més a qui considera que fa el mateix que fa ell cada dia (i en una escala infinitament més petita) però a favor de l’altra idea. Encara que també sigui legítima i legal. L’Estat fingeix davant del món que hi pot haver un debat lliure entre dues idees polítiques, però una té l’altaveu de tones de diner públic i d’acció institucional mentre que a qui gosa argumentar a favor de l’altra se’l pot arruïnar i posar a la presó. A Espanya, doncs, el debat polític està viciat. Hi ha idees que delinqueixen. Ja abans de fer res. En ser pensades, dites i argumentades. No se m’acut com poden encabir això en el concepte de democràcia.

Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor.