ABANS D’ARA
Opinió 18/01/2022

En els 25 anys de Cavall Fort (1987)

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús

JOAN TRIADÚ 1987
2 min
En els 25 anys de Cavall Fort (1987)

De l’article de Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010) publicat a El Temps (III-1987). La revista Cavall Fort acaba de complir 60 anys. L’estiu del 1961 l’escriptor i pedagog Joan Triadú va rebre a Cantonigròs un telegrama (imatge) del promotor i activista cultural Josep Tremoleda (Barcelona, 1932-1999) que deia (en castellà, com imposava el franquisme): “Caballo Fuerte autorizado oficialmente”.

Les revistes infantils, però sobretot juvenils, en català han tingut sempre una existència difícil. Així ha estat des del 1904, quan aparegué a Barcelona En Patufet, la revista amb la qual aprengueren de llegir en català diverses generacions. Perquè En Patufet durà fins al 1938 i bé prou que hauria durat més si no hagués estat per les tropes franquistes i pel règim instaurat per elles. Però el cas d’En Patufet és únic. Totes les altres revistes, de característiques prou diverses, llevat d’algunes de gairebé privades o molt locals, suplements de premsa o afins, no es pogueren aguantar gaire temps, malgrat la qualitat d’algunes, com La Rondalla del Dijous (1909), La Mainada (1921), Jordi (1928) i, per a més grans, Plançons (1933). Els nois i les noies catalans, a llegir en català per platxeri, no hi estaven avesats. ¿Podia anar d’altra manera la cosa amb l’escola “castellana” de què gaudien? Tampoc no hi ajudava gens el caràcter pedagògic i cultural de les revistes, a les quals s’abocaven, il·lusionats, per fer un servei, escriptors i il·lustradors de primer rengle.És un esdeveniment, doncs, avui, que una de les millors publicacions d’aquesta mena -si no la millor-, Cavall Fort, hagi pogut celebrar, en plena vida, els vint-i-cinc anys. Del 1939 ençà les coses no han estat pas fàcils, perquè a la inèrcia (si en volem dir inèrcia) d’una societat alienada, descatalanitzada, s’afegí la cura rigorosa del règim franquista a “reservar-se” la infància i la joventut. Enfront, només l’Església, pel Concordat, podia fer alguna cosa. Ho podia fer també amb “desinterès”, com és el cas de Cavall Fort, emparat per ella sense imposicions, refiada del respecte envers els valors essencials i convençuda de les intencions de catalanitat i cultura, d’en Josep Tremoleda, que la inicià, i dels seus. El resultat no ha pogut ser més rodó, quant al contingut. [...] Cal entendre -i no costa gaire- que Cavall Fort i les altres revistes juvenils són un servei cultural i social. ¿No vol dir res que Cavall Fort aparegués a l’època, més o menys, en què sorgeixen Serra d’Or, la JAEC (Junta Assessora per als Estudis de Català), Òmnium Cultural i entitats semblants o tasques per l’estil al País Valencià i a Mallorca, la Nova Cançó, la gramàtica Signe, escoles noves, etc.? L’activisme i la resistència eren també tot això i convé que no s’oblidi ni se’n prescindeixi com d’un passat “superat”. Perquè, malgrat que ens veiem una mica més les orelles [era l’any 1987...], no es pot pas dir que ens llueixi el pèl. [...]

stats