20/06: Fe d’error

“No hi haurà indults”. Aquest era el títol del meu dietari del 10 de maig, en aquestes pàgines. El meu crèdit com a profeta (en cas d’haver existit mai) ja és a zero. Però n’estic content. Primer, perquè posats a ficar la pota, prefereixo ficar-la en aquesta direcció, i que surti de la presó al més aviat possible una gent que no hi hauria d’haver entrat mai. I també perquè s’ha demostrar que els meus arguments eren equivocats. Llavors jo deia: Sánchez farà veure que està a favor dels indults però que no pot concedir-los perquè té en contra el poder mediàtic i judicial. Ho faria, però no em deixen. I certament Sánchez ha tingut en contra el poder mediàtic i judicial, però ha volgut fer-ho i ho ha fet. Vull dir que aquesta excusa ja no la podrà fer servir. Si no va més enllà serà perquè no vol. Si no fa res davant de l’aberració inquisitorial que està a punt de perpetrar el Tribunal de Comptes, si no afronta la possibilitat d’una amnistia, si no planteja una fórmula perquè els catalans puguin decidir el seu futur, no serà perquè no el deixen, sinó perquè no vol. Els indults també eren complicadíssims. Si no fa res més, ja no podrà fer servir l’excusa que ell voldria però que els altres no el deixen. Perquè ja ha demostrat que si vol pot.