18/4 Insultar

NO FA GAIRE vaig escriure un article en aquest dietari en què demanava a dos bàndols en el debat polític català que deixessin d’insultar-se mútuament a través dels seus franctiradors. L’endemà em vaig trobar un conegut, de militància acreditada, que em va dir: “No em va agradar gens el teu article. Dius que tots dos bàndols s’insulten i no és veritat. Nosaltres no insultem. Els únics que insulten són els altres, que són uns malparits, uns lladres i uns mentiders”. He recordat ara l’anècdota quan he anat veient tot d’acusacions indignades contra l’independentisme català perquè persegueix, insulta i desqualifica inquisitorialment els seus adversaris. I en molts d’aquests casos, s’acusava d’insultar i perseguir els adversaris a través d’articles i dibuixos que presentaven els independentistes com uns nazis, aplaudien amb entusiasme l’empresonament dels seus líders (una forma no gaire amable de perseguir) i els exigien el penediment i la conversió a la fe veritable (com feia la Inquisició). Me’ls imaginava dient, com el meu conegut: “¿Insultar i perseguir nosaltres? De cap manera! Els únics que insulten i persegueixen són els independentistes, que són uns nazis i uns racistes i que mereixen podrir-se de per vida a la presó!”