17/7: De què viurem?

Parlant amb un amic dels possibles Jocs Olímpics d’Hivern –a ell li desagraden i a mi m’atreuen, tots dos amb poca informació–, em va dir com a argument: se m’acuden coses molt millors per gastar-nos els calés. Certament, si els Jocs –o el que sigui– pertanyen només al debat sobre com hem de gastar, segur que se’ns acuden altres coses. Sempre. Però jo crec que el debat més urgent, el que ara li toca a aquest país, no és sobre com ens gastarem els diners, sinó sobre com els farem. De què volem viure i de què creiem honestament que podrem viure. El debat només sobre la despesa suposa creure que els diners venen del cel. Els nostres avantpassats van creure que aquest país podria viure d’una agricultura modernitzada. Després, d’una indústria. Més tard, també del turisme massiu. I van invertir diners –recs, fàbriques, hotels, camins, trens– perquè creien que aquestes despeses portarien més riquesa. Sabent que tota activitat que genera ingressos genera inconvenients. Però si no hi ha ingrés, res no funciona. El debat sobre els Jocs, es parli de Catalunya o del Pirineu, no hauria de ser només un debat sobre com gastarem, sinó també un debat realista sobre de què viurem. Sabent que no et podràs gastar el que no tinguis. O sí: devent-ho.

El Govern tira endavant la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern 2030 i obre contactes amb el Comitè Olímpic Espanyol