14/8: Transversals
El president Torra ha escrit que tot l’independentisme s’ha d’implicar contra l’ampliació de l’aeroport del Prat. Cordialment, no hi puc estar més en desacord. No discuteixo (ara) els arguments del president contra l’ampliació. Com tampoc no discuteixo (ara) els arguments a favor de, posem, en Joan Canadell. Em sembla molt bé que hi hagi independentistes contra l'ampliació. Com em sembla molt bé que hi hagi independentistes a favor. Perquè totes dues em semblen posicions argumentables i legítimes, compatibles amb un independentisme plural i democràtic. El que em sembla malament és que l’independentisme –o el catalanisme– s’hagi de casar en exclusiva amb una posició concreta en un debat ideològic i social com aquest. És a dir, que hi hagi només una manera canònica i excloent de ser independentista. I no tan sols per concepte, també per estratègia. Quan la reivindicació nacional ha estat monopoli d’un sol sector ideològic, ha fracassat. La força del catalanisme al llarg d’un segle ha estat la transversalitat. Es pot ser catalanista sent liberal, socialdemòcrata o anarquista. Carrasco i Formiguera era tan catalanista com Comorera. El catalanisme serà transversal o no serà. Perquè si no és plural, en comptes d’ampliar la base, la retalla.
