La xifra de civils ferits no para de créixer als afores de Kíiv

Enviada Especial a Kíiv“Porto roba per a la persona ferida ahir per una mina”, diu un home que du a la mà una voluminosa bossa de plàstic i es dirigeix a un dels recepcionistes que hi ha darrere del taulell a l’hospital de Brovarí. A aquesta localitat situada a uns 40 quilòmetres a l’est de Kíiv és on traslladen molts dels ferits en els combats que es lliuren als afores de la capital ucraïnesa. El subdirector de l’hospital, Volodímir Andriets, admet que ara ja no és com abans, que podien arribar a atendre més de 20 ferits al dia, la majoria civils.

Amb tot, l’estadística macabra no para d’augmentar dia rere dia, encara que Rússia hagi promès reduir els atacs i que Ucraïna asseguri que “ha alliberat” molts dels pobles propers a la capital que havien caigut en mans de les tropes russes. “Ahir vam atendre deu ferits, tot i que només en vam ingressar tres”, afirma el subdirector referint-se a la jornada de dimecres. Un d’ells, efectivament, va trepitjar una mina antitanc. Li van haver d’amputar la cama esquerra i l’altra la té greument ferida. L’home es diu Roman Kondratiev, té 34 anys i està mig inconscient en un llit de la unitat de cures intensives de l’hospital, que és una estança normal i corrent que l’únic que té d’especial són aparells per controlar les constants vitals.

El doctor Andrí Dotsenko aixeca el llençol del llit per mostrar el monyó de la cama acabada d’amputar. “Va agafar una drecera perquè no podia circular per la carretera principal perquè hi havia toc de queda”, així explica, amb poques paraules, com va passar la tragèdia al petit poble de Krassilivka, també als afores de Kíiv. L’home obre aleshores els ulls lleugerament, es toca la cara amb la mà i xiuxiueja: “Anava amb cotxe”. L’explosió devia ser tremenda perquè quedés tan malferit fins i tot dins del vehicle. Ningú no sap si la mina era ucraïnesa o russa.

En canvi, Víktor Gussov, de 51 anys, sí que sap molt bé qui li va disparar. Té dues ferides de bala, una a la cama i una altra a l’abdomen, i també és a l’hospital de Brovarí. La seva dona, la Irina, no se separa de la capçalera del llit.

Tot va passar el 7 de març a la localitat de Bohdanivka, a uns 60 quilòmetres de la capital ucraïnesa: el Víktor es dirigia amb un company en cotxe a un poble veí, quan es van trobar pel camí amb una columna de tancs russos que van començar a disparar indiscriminadament. El seu company, que conduïa, va morir gairebé a l’acte i ell va aconseguir sortir del vehicle com va poder.

El cotxe, aixafat per un tanc

“El cotxe era civil i jo també vestia com a civil”, afirma l’home, que abans de la guerra era un empresari del sector logístic i, quan va començar el conflicte, es va enrolar com tants altres a la Força de Defensa Territorial, el cos de civils que s’han unit a la lluita. Amb tot, assegura, no portava cap distintiu que l’identifiqués. Un tanc rus va passar per sobre del cotxe, després que ell n’hagués sortit. El Víktor mostra una fotografia que té al mòbil de com va quedar el vehicle: fet un trist garbuix de ferros.

“Només volen destruir i fer mal”, deixa anar aleshores la Irina, a qui li salten les llàgrimes. “Els soldats russos van venir a casa quan estava sola amb les filles, i ho van regirar tot”, explica. Les filles tenen 18 i 12 anys. “Tenia por per elles i les vaig dur després a casa d’una veïna perquè s’hi amaguessin. Quan vaig tornar a casa meva, l’havien ocupada i ni tan sols em van deixar entrar per agafar el gat”. Des d’aquell dia, no ha tornat a trepitjar casa seva. El poble ha estat alliberat en teoria per les tropes ucraïneses, però els veïns encara no estan autoritzats a tornar-hi.

Íhor Litvin, de 27 anys, tampoc pot tornar a casa. Ell és de Bobric, un altre poble als afores de Kíiv que les tropes russes van ocupar i que ara les forces ucraïneses han recuperat. “No hi ha electricitat i han de desactivar les mines”, argumenta. Ell també és una altra víctima d’aquesta guerra: els soldats li van disparar a la mà. La bala li va travessar el canell esquerre. Això va passar el 8 de març però fins a dotze dies després, el dia 20, no el van poder evacuar a l’hospital a causa dels combats. Ara continua ingressat i porta el braç en cabestrell. “Abans de marxar del poble, els russos van saquejar les botigues i van robar tot el que van trobar al seu pas. Se’n van endur la meva moto”, assegura. Les tropes russes s’han replegat però deixant una devastació total.