1/4: La venjança primer
Tots hem escrit aquests dies articles dient que, davant de la crisi del coronavirus, els criteris de salut han de ser els primers de tots. Abans els criteris de salut que els d’economia. Això ha portat a una situació d’enorme excepcionalitat, en la qual acceptem moltes coses, moltes limitacions de les nostres llibertats, que no ens serien acceptables en absolut si no hi hagués un criteri de salut que les avalés. Però aquesta idea, que la salut és el primer, sembla que té una excepció. Hi ha una cosa que passa per davant de la salut: la venjança. Per criteris de salut, per evitar que les presons estiguin massa plenes i que això comporti riscos de salut importants, el govern català ha demanat als directors de les presons que estudiïn la possibilitat que un nombre considerable de presos passin el confinament a casa seva. N’hi ha molts, en aquesta situació, però una petita part són els presos polítics del Procés. Sobre els altres ningú no diu res. Però el Tribunal Suprem espanyol ja ha assenyalat les juntes de tractament penitenciari competents i les ha amenaçat amb acusar-les d’un delicte de prevaricació si aquests presos en concret poden passar el confinament a casa. La salut va abans que l’economia. Però la venjança va abans que la salut.
