29/9: Una altra vegada
La inhabilitació del president Torra és una repetició més del mateix guió vigent, com a mínim, des de la sentència del Constitucional contra l’Estatut: si els catalans voten una cosa que no agrada a l’Estat, l’Estat anul·la el seu vot. Canvien les circumstàncies i les excuses, però el guió és ben igual. I així tomben l’Estatut que han votat els catalans (i és vigent un que no han votat!), hi ha diputats i senadors electes que no poden ser diputats i senadors, hi ha presidents elegits democràticament que són apartats del càrrec per qualsevol excusa, cada vegada més esperpèntica. El que han votat els catalans no val, si no els agrada. Només amb una excepció: els eurodiputats, perquè la norma espanyola d’inhabilitar els vots que no li agraden és inacceptable a Europa. Un diari espanyol titulava l’altre dia un editorial: “Cuando el Estado se defiende del gobierno”. Reconeixia així explícitament l’existència d’aquest subjecte polític autodefensiu i impermeable al vot dels ciutadans, una xarxa de poders que no ha triat ningú, que se salta les seves pròpies lleis, que encarna un rei que ho avala amb discursos i trucades i que executen uns jutges que criden “Viva el rey”. Aquí el que val és el que digui el rei. No el que vota la gent.
