28/04/2020

29/4: L’altra agenda

1 min

Deia ahir, aquí mateix, que el repte del sobiranisme en la crisi de després del coronavirus és no ser esborrat de l’agenda del debat polític i social a Catalunya ni quedar subsumit i diluït en altres debats. El repte és important, perquè és segur –ja està passant– que en l’agenda política espanyola la qüestió catalana continuarà sent un punt essencial i autònom d’altres debats com no ha deixat de ser-ho mai des que en temps d’Aznar es va posar en marxa un veritable procés per desactivar no ja el sentiment independentista (en aquells moments menys ampli) sinó sobretot el nacionalisme català i fins i tot el catalanisme polític. El creixement de l’independentisme i el procés català en van ser en bona part la reacció. I aquell procés no s’ha aturat en cap moment ni és previsible que surti de l’agenda espanyola. De vegades, l’independentisme ha fet servir una metàfora al meu parer enganyosa: picar constantment contra una paret. Les parets s’estan quietes. Només et mous tu. En el cas català, a l’altra banda de la reivindicació del catalanisme no hi ha una paret immòbil, sinó una piconadora en marxa. Pot ser que tu paris de moure’t i avançar, però ella no necessàriament s’aturarà per això. No és una paret quieta. Es mou, i vol avançar.

stats