L’últim viatge del Pujan

BarcelonaBuscar un futur millor era el somni del Pujan Koirala, un noi de 22 anys que va morir fa una setmana en un accident mentre pedalejava a tota velocitat per lliurar la comanda de Glovo. La bici va topar amb un camió d’escombraries i el somni es va acabar de cop. El Pujan portava només una setmana fent de rider.

Desenes de milers de treballadors nepalesos han emigrat durant els últims anys a Qatar, on treballen en condicions precàries en la construcció dels estadis del Mundial, amb milers de morts cada any per les condicions climàtiques i la falta de seguretat. Molts altres busquen una oportunitat a Austràlia o Europa, anhelant una feia que els permeti enviar diners a la família i obtenir els papers per quedar-se.

És el cas del Pujan, que havia arribat a Barcelona al novembre. Un any abans havia deixat el seu país buscant un futur millor. A través d’un conegut va instal·lar-se a Nordhausen, una petita ciutat del centre d’Alemanya, i tres mesos després va anar-se’n a Berlín a treballar en un restaurant. Havia entrat a terres germàniques amb un visat d’estudiant, però al cap d’un any, quan se li va acabar el permís, va haver de marxar d’Alemanya. Ho explica en Manooz, un amic d’infància que vivia al país centreeuropeu. El nou destí va ser Barcelona. Va contactar amb la Kabita, una noia nepalesa que viu a Catalunya, i va instal·lar-se amb ella i altres companys nepalesos en un pis del carrer Rosselló, molt a prop de la Sagrada Família. “Som una família, no com vosaltres, els europeus”, explica ella amb llàgrimes als ulls recordant el jove amb qui va conviure durant poc més de mig any.

Del restaurant a la bicicleta

Xampurrejant amb prou feines quatre paraules en espanyol, el Pujan va començar a guanyar-se al vida en un petit restaurant. No tenia papers ni permisos per treballar, i es va espavilar captant clients pels carrers de Barcelona amb la carta del restaurant a la mà. Fins fa dues setmanes. Tot just una setmana abans del fatídic accident a la confluència de Gran Via amb Balmes va començar a fer repartiments per Glovo. La bicicleta amb què havia fet tants quilòmetres al Nepal li servia ara per intentar guanyar-se un sou en una Barcelona que tot just començava a conèixer. Com que no es podia donar d’alta a la plataforma que té la companyia -no tenia papers-, va rellogar el compte d’un altre repartidor. Una pràctica habitual que Glovo intenta erradicar.

“Si una cosa sé del cert és que el Pujan era allà per ajudar la seva família”, explica un dels seus amics d’infància, el Kailash. Com tants i tants d’altres que fugen del seu país per buscar un futur millor, el Pujan enviava diners a casa per ajudar la família. Fa 15 anys, quan tot just era un nen, va perdre el pare. Això el va obligar a treballar de ben petit, a buscar la manera de guanyar-se la vida per ajudar la seva mare i les seves dues germanes. El mateix que intentava amb 22 anys des de Barcelona. Dels 3 o 4 euros que s’enduia de cada viatge amb la bici repartint menjar, una part la guardava per enviar-la a casa.

Va créixer en una família molt humil, segons explica el Roshan, un dels amics d’infància que també va emigrar del Nepal buscant oportunitats. Ara viu a Sidney, des d’on intenta reconstruir el que li va passar dissabte al seu amic. Tot just tres dies abans de l’accident havia parlat amb el Pujan. Van fer una videotrucada per posar-se al dia i recordar els vells temps. Com quan eren petits, que el Pujan va fer més de 200 quilòmetres en bici perquè tots dos poguessin passar uns dies junts.

La seva família va traslladar-se a un petit barri cèntric de Katmandú fa uns anys, després de perdre el pare. Allà subsistien amb l’ajuda que el Pujan aportava treballant quan acabava l’escola i, en els últims dos anys, els diners que podia enviar des d’Europa. L’accident ho ha truncat tot. El marit d’una de les germanes és qui estava gestionant la repatriació del cos, tot i que des de Barcelona s’insistia que seria millor -perquè és molt més barat- incinerar-lo aquí i enviar les cendres al seu país. Ahir, si no hi havia cap canvi d’última hora, la decisió era incinerar el cos.

L’assegurança se’n fa càrrec

La comunitat nepalesa (prop de 5.000 ciutadans a Catalunya segons el consolat) està recollint diners per ajudar la família, mentre que Glovo, tot i que el Pujan no estava registrat a la seva plataforma, pagarà els 20.000 euros que cobreix l’assegurança.