Ucraïna signa l’acord europeu que va provocar la revolta
Moscou adverteix a Kíev que el pacte tindrà “conseqüències”
Kíev“Avui és un gran dia. Potser el dia més important per al meu país des que es va independitzar”. Amb aquestes paraules, el president ucraïnès, Petró Poroixenko, va donar la benvinguda a la firma de l’acord d’associació entre Ucraïna i la Unió Europea. El mateix que el seu predecessor, Víktor Ianukóvitx, es va negar a signar, ara fa set mesos, cosa que va desencadenar la revolta de Maidan i una crisi sense precedents amb el seu veí rus. “Ucraïna ha pagat el preu més alt per fer realitat el seu somni europeu”, va afegir Poroixenko. Un preu que inclou 118 morts a la plaça, la pèrdua de la península de Crimea i més de 400 víctimes i milers de desplaçats.
La cerimònia de signatura es va celebrar a Brussel·les, en presència de tots els caps d’estat i de govern de la UE. Aquest era també un moment important per a la capital comunitària, ja que significava la culminació de la seva política de veïnatge amb els països de l’Europa Oriental. Moldàvia i Geòrgia també van firmar ahir els seus acords.
Però si aquesta política acosta les exrepúbliques soviètiques al club comunitari, també les allunya de Moscou. Per això, el president del Consell, Herman van Rompuy, per suavitzar recels, va tractar de subratllar la seva innocuïtat: “No hi ha res en aquest acord, ni en l’aproximació que fa la UE que pugui fer mal a Rússia”, va declarar.
Però Moscou va deixar clares les seves reticències. El president rus, Vladímir Putin, va dir que les tensions que sacsegen l’est d’Ucraïna són una conseqüència directa de “l’elecció artificial” que s’ha obligat a fer als ciutadans entre Rússia i la UE. Ja en el terreny econòmic, Grigori Karasin, viceministre d’Afers Estrangers, va advertir que l’acord “comportarà greus conseqüències” en les relacions comercials .
La primera mesura previsible seria la supressió del tractament preferent que dóna als productes ucraïnesos pel que fa als aranzels. Les autoritats russes ja van mostrar les seves urpes durant el període en què Ianukóvitx dubtava entre firmar o no firmar, restringint o tancant les fronteres a tota una sèrie de productes. Això podria ser molt dolorós per a Ucraïna, ja que Rússia és el principal mercat per a les seves exportacions, amb una quota de mercat del 25%, mentre que la UE representa aproximadament el 15%.
Més exportacions
Segons un estudi fet per Brussel·les, l’aplicació dels acords podria propiciar un creixement anual de l’economia ucraïnesa de l’1% gràcies a l’increment de l’exportacions i a les inversions. Però per accedir al mercat europeu, el país haurà d’adaptar la seva reglamentació i la seva producció. Un procés que podria tenir un elevat cost social, ja que implicarà la reestructuració de moltes empreses. Una reconversió que podria afectar principalment a les regions rebels de l’est, les més industrialitzades del país. Estudis oficials indiquen, per exemple, que el 40% de les mines de carbó de la regió haurien de ser transformades o senzillament tancades.
Però més enllà de la creació d’una àrea de lliure comerç, el text comporta també un capítol polític que hauria d’ajudar a Ucraïna a avançar cap a un estat de dret, amb una justícia independent capaç d’allunyar el fantasma de la corrupció.
Els prorussos accepten allargar l’alto el foc
Els prorussos han acceptat prolongar l’alto el foc a l’est d’Ucraïna fins dilluns, tres dies que haurien de servir perquè les parts en conflicte designin els seus representants en vistes d’eventuals negociacions. El diàleg encara haurà de superar nombrosos obstacles, ja que els separatistes continuen condicionant l’inici de converses a la retirada de les forces governamentals. Aquesta va ser la principal conclusió de la reunió de contacte d’ahir a Donetsk, sota la mediació de l’OSCE. Els representants de Kíev i els prorussos també es van comprometre a elaborar una llista de presoners.
