13/11/2022

El turisme, un dels antídots per frenar el despoblament a les zones rurals

6 min
El turisme, un dels antídots per frenar el despoblament a les zones rurals Les 8 claus per despertar el patrimoni català  ‘adormit’

Als carrers de Bellprat, a l’Anoia, hi regna la tranquil·litat. Envoltat de boscos i camps de conreu, aquest petit municipi té a tocar el castell de Queralt, des d’on s’albiren alguns paratges de l’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra. Ara bé, tot i els seus paisatges idíl·lics, Bellprat és notícia des de fa anys per ser un dels pobles de Catalunya que estan en vies de desaparèixer. Habitualment hi viuen una trentena de persones, comptant el nucli urbà i també les masies. No hi ha cap supermercat i els nens han de desplaçar-se fora del poble per anar a l’escola. Tampoc hi ha cap restaurant. Si posem xifres al fenomen, entre el 2018 i el 2019, el municipi va perdre el 13,51% de la població, segons l’estudi Nous índexs de relleu generacional al món rural, publicat per la Universitat de Lleida (UdL) dins el projecte BCN Smart Rural. Tanmateix, el document alerta que Bellprat no és un cas aïllat: dels 25 municipis amb una pitjor dinàmica demogràfica, 22 eren micropobles de menys de 500 habitants.

Aquesta, però, no és la dada més demolidora que inclou l’informe. Les seves pàgines apunten que, avui dia, 200 municipis dels 947 que té Catalunya ja estan en situació crítica de despoblament. De factors que expliquen aquesta situació n’hi ha molts, com els problemes de connectivitat –tant física com digital–, la manca de serveis o l’elevat preu de l’habitatge. Davant d’aquest panorama, les administracions públiques fa anys que han posat fil a l’agulla per intentar frenar la tendència i repoblar aquests territoris.

Una de les últimes grans estratègies per enfrontar-se a aquest problema la lidera el govern de la Generalitat, que està treballant per elaborar l’Estatut dels Municipis Rurals, un nou marc normatiu que lluitarà per reduir la bretxa entre els nuclis urbans i rurals. “Catalunya ha de tenir un món rural dinàmic, diversificat i poblat –va explicar Teresa Jordà, consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en l’acte de presentació d’aquesta iniciativa–. Volem aconseguir igualar, el màxim possible, les condicions de vida entre aquests territoris i els de les zones urbanes, per facilitar que la gent pugui viure-hi, de manera que s’aconsegueixi equilibrar el país socialment i territorialment”. La previsió és que l’esborrany vegi la llum a principis de l’any vinent.

La pandèmia, un revulsiu

El fenomen del despoblament fa anys que es cou, però amb l’esclat de la pandèmia va ocupar portades. “Les restriccions de moviment van fer que moltes persones de grans ciutats redescobrissin la riquesa dels espais naturals i rurals que tenien a prop”, contextualitza Lluís Garay, professor dels estudis d’economia i empresa i investigador principal del grup Noutur de la UOC. Això, combinat amb l’increment sobtat del teletreball, va obrir les portes a imaginar de quina manera les conseqüències de la pandèmia podien jugar a favor del repoblament de les zones rurals catalanes. De sobte, el turisme rural i de proximitat impulsat per les ganes de fugir de les aglomeracions s’havia posicionat com un possible antídot per fer front al despoblament.

“Aquest no és cap debat nou –alerta Garay–. Des de la dècada de 1980, en l’entorn acadèmic hi ha molts estudis que aborden de quina manera el turisme rural pot esdevenir una eina de desenvolupament dels territoris rurals”. Les conclusions dels estudiosos són diverses, però tots coincideixen a assenyalar que només amb l’impuls turístic el fenomen continuarà. “Si el problema no s’aborda des d’una perspectiva global, difícilment el turisme podrà ser un element cabdal per revertir el despoblament”, exposa Maria Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner, que participa en el projecte Pobles Abandonats. A peu de territori ho comparteixen. “El turisme pot servir per dinamitzar socialment i econòmicament aquests municipis, però el monocultiu turístic pot comportar problemes, com la precarització dels llocs de treball i l’encariment dels habitatges”, alerta Jordi Gomà, responsable de l’Oficina Tècnica de Turisme del Baix Camp. Per això, defensen que cal bastir una estratègia transversal. “S’han de fer millores a la deficient xarxa de comunicacions i transport públic, rehabilitar el patrimoni, oferir serveis i iniciatives durant tot l’any...”, enumeren des del projecte Pobles Abandonats.

Turisme contra el despoblament

Sigui com sigui, el turisme és una eina que pot ajudar a reduir el ritme del despoblament rural. Si més no, així ho entenen des d’administracions com els consells comarcals de l’Anoia, el Baix Camp i la Terra Alta, tres de les comarques catalanes que pateixen aquest fenomen i que han apostat per la dinamització turística com un dels mecanismes per combatre’l.

A l’Anoia, set municipis estan en situació crítica de despoblament, segons l’estudi de la UdL. Els més afectats són Bellprat i Castellfollit de Riubregós. “Hem posat en marxa diversos programes turístics que permeten visitar tota la comarca i gaudir d’experiències autèntiques, per descobrir un patrimoni cultural i natural molt especial”, explica Daniel Gutiérrez, conseller comarcal de Turisme. Es tracta d’iniciatives com Anoia Terra de Castells, que proposa descobrir els 25 castells que cobreixen tota la geografia comarcal, o Anoia Ebike Land, una experiència cicloturística per als amants de les bicicletes elèctriques. Ara bé, Gutiérrez alerta que cal mesurar molt bé de quina manera es fa servir el turisme com a dinamitzador. “Ha de partir d’una estratègia planificada –diu–. El coneixement del territori, la seva identitat i els seus recursos són bàsics perquè el turisme generi beneficis socials, econòmics i culturals a la societat dels entorns de ruralitat”, segueix.

A la Terra Alta, l’escenari és semblant. En l’últim segle, la comarca ha perdut un 51,6% de població. “Apostem per definir un model propi de turisme sostenible, consensuat i participatiu, que permeti impulsar l’economia circular, l’autoestima rural, el benestar social i la cura i protecció del patrimoni natural i històric que ens fan singulars”, apunta Assumpció Anguera, consellera de turisme del Consell Comarcal de la Terra Alta. Des de l’ens ja estan treballant en un projecte de gamificació turística que donarà a conèixer els pobles de la comarca als visitants. “El turisme pot fer arrelar la gent al territori –apunta–. De fet, moltes propostes tenen al capdavant gent jove de la comarca”.

Al Baix Camp, hi ha almenys una desena de municipis en vies d’abandonament. També hi han posat fil a l’agulla. “El turisme pot servir per dinamitzar el territori, però ha de ser de qualitat i respectuós amb l’entorn”, apunta Jordi Gomà, responsable de l’Oficina Tècnica de Turisme del Baix Camp. Des d’aquest organisme estan impulsant experiències i escapades a la comarca: des de sortir a pasturar les ovelles fins a batejos d’escalada. “Són paquets diversos i de qualitat, que diferencien la nostra destinació turística”, conclou.

 Les 8 claus per despertar el patrimoni català ‘adormit’

Les dades demogràfiques catalanes demostren que s’està produint un abandonament progressiu del territori rural. Això ha fet aparèixer arreu de la geografia un nombre elevat de nuclis despoblats o que estan en vies de despoblament. El resultat d’aquest fenomen s’anomena patrimoni adormit. Des del 2018, Pobles Abandonats, una iniciativa sorgida a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a la qual es va afegir la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, observa, analitza i documenta les unitats poblacionals que han patit un procés d’abandonament total o parcial per presentar propostes de futur que ajudin a revertir la situació.

Oscar Jané, coordinador científic del programa per la UAB, i Maria Carme Jiménez, coordinadora tècnica de la iniciativa per l’Institut Ramon Muntaner, esbossen a l’ARA quines podrien ser les claus i quines eines farien falta per despertar el patrimoni adormit que hi ha arreu del país.

  • Inventariar, estudiar, condicionar i posar en valor el patrimoni per als visitants, però també per a la població local. Uns habitants orgullosos del seu patrimoni són els millors prescriptors que hi ha.
  • Invertir recursos per adequar, mantenir, divulgar, atorgar nous usos i dinamitzar els espais obrint-los a col·lectius com centres excursionistes, ateneus o la comunitat educativa.
  • Facilitar el coneixement i les dinàmiques que el van convertir en patrimoni adormit perquè no es torni a donar una situació similar.
  • Generar propostes adequades a cada cas particular, amb una mirada de mitjà i llarg termini.
  • Fer més recerca històrica, artística, etnològica i divulgar-la a través de la creació de productes turístics.
  • Tenir en compte les necessitats i el criteri de les persones que encara habiten l’indret o que han pensat propostes per revitalitzar els nuclis.
  • Apostar per accions que afavoreixin l’habitabilitat del territori per fer que gent nova hi fixi la seva residència.
  • No cal copiar iniciatives constantment. És qüestió d’adaptar-les a les necessitats concretes de cada territori i d’innovar.
  • Situar els objectius de desenvolupament sostenible com a referents a l’hora de dissenyar qualsevol proposta que pugui tenir continuïtat.
stats