La solució peruana

Les autoritats peruanes volen construir un gran aeroport al costat del jaciment inca del Machu Picchu, en plena Vall Sagrada dels Inques. “L’agència de les Nacions Unides per a la cultura ha enviat una carta al govern peruà exigint explicacions per aquesta obra faraònica”, deia l’ARA. I aquesta és la paraula clau! Faraònica.

Com a persona que s’ha casat a Las Vegas, els aconsello el següent: el que han de fer és dissenyar l’aeroport en forma de piràmide inca. Al control de passaports, una zona dedicada a Inti, i passat el duty free, el Barri dels Sacerdots. La sala vip, en forma trapezoidal i murs vermellosos, evocaria l’espai de les ñustas (princeses). Els bars, restaurants i botigues serien com els de Port Aventura amb el personal vestit segons la categoria. Les dones amb capes de vicunya i els homes amb wara cicoy. Jo posaria l’altar per a sacrificis al costat de les cadires de massatges, per veure’ls de manera relaxada. Tot es construiria, naturalment, sense fer servir la roda. I, de fet, durant les obres haurien de popularitzar els hashtags #RodaNo #NomésPlaInclinat i #EnsAjudenElsExtraterrestres.

Això faria -us ho ben asseguro- que la majoria de turistes ja no es moguessin de l’aeroport per anar a veure les ruïnes de veritat. Alguns, perquè trobarien que, un cop vist allò, ja no val la pena cansar-se pujant escales. D’altres, perquè es pensarien que ja hi són, al Machu Picchu, com quan a Florència s’emocionen davant la còpia del David de Miquel Àngel, a la plaça de la Signoria. ¿Aquella emoció davant l’estàtua falsa és també falsa? No. És autèntica. ¿Per què has d’anar a Egipte quan a Las Vegas tens l’Hotel Luxor, amb l’esfinx just al costat de la piràmide? ¿Que potser no anirien els nostres estimats turistes a una Montserrat de cartró pedra, amb uns monjos actors fent de sàtirs, si la tinguessin al costat del port, sortint del creuer?