Tommie Smith: "Alguna cosa canviarà en aquestes tres setmanes dels Jocs"

Ken Belson

3 min

Tommie Smith, al centre, i John Carlos, al podi de Mèxic 1968 EFE

Nova YorkQuan els velocistes nord-americans Tommie Smith i John Carlos van aixecar el puny després de rebre la medalla als Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic per protestar així contra l'opressió que pateixen els negres nord-americans, van donar veu a generacions d'atletes amb ganes de dir la seva opinió. Des de llavors, tant el Comitè Olímpic Internacional com les federacions atlètiques han intentat reduir el que consideren manifestacions polítiques.

Tot i que el Comitè Olímpic i Paralímpic dels Estats Units va dir al desembre que ja no sancionaran els atletes que protestin en un esdeveniment, el COI va reafirmar que estan prohibides les protestes polítiques durant les competicions olímpiques o la cerimònia d'entrega d'una medalla. Aquesta regla es posarà a prova quan s'inaugurin els Jocs de Tòquio, segons explica Smith, perquè els atletes de tot el món s'han despertat l'any de l'assassinat de George Floyd a Minneapolis. De fet, les jugadores de futbol femení de la Gran Bretanya, Xile, Suècia i els Estats Units s'han agenollat abans dels seus partits –jugats aquesta setmana–, acollint-se a una norma del COI que permet fer demostracions abans de començar un esdeveniment.

¿Us anima la posició de les autoritats esportives nord-americanes sobre el dret de protesta dels atletes?

— Veiem què passarà als Jocs Olímpics. He parlat amb els nois (esportistes), que volen fer alguna cosa que no s’havia fet fins ara. Així que alguna cosa passarà als Jocs. Així és com avançarem. Crec que estem progressant, que estem en un procés en què anem cap endavant, amb esportistes amb consciència que hi volen dir la seva.

Per què el COI encara s’oposa al dret a protestar al podi durant la cerimònia d'entrega de les medalles?

— Per al COI, la lletra I és molt important. És a dir, la I d'Internacional. Intenten desesperadament mantenir els Jocs dins uns límits que puguin controlar. Creuen que si en perden el control, tot anirà malament. En la majoria de les meves intervencions dic que quan alguna cosa queda desconnectada, s’ha de tornar a connectar. I ells no volen connectar aquests cables amb la realitat.

¿Creu que les polítiques del COI dissuadiran els esportistes d’expressar-se a Tòquio, Pequín o altres llocs?

— És un pensament racional pensar que hi haurà algun tipus de canvi. Crec que en les pròximes tres setmanes veurem algun canvi en alguna cosa. No sé de qui, però aquestes setmanes alguna cosa canviarà. I serà molt important de cara al futur.

Els atletes s’han agenollat, han aixecat el puny i, més recentment, Gwen Berry, el llançador de martells nord-americà, s’ha apartat de la bandera per transmetre un missatge. ¿Creieu que hi ha gestos més poderosos que altres?

— Bé, jo mai vaig tirar una pedra per després amagar la mà. Sí, hi ha diferents maneres de protestar sobre determinats problemes i cada una és diferent. La meva forma va ser callar. Vaig dir-ne "protesta silenciosa" o "gest silenciós". Gwen, les jugadores de bàsquet femení de la WNBA... totes les formes són excel·lents. És molt difícil fer el pas i cal valorar-ho.

¿Ha parlat amb algun membre de l'equip olímpic dels Estats Units que serà a Tòquio?

He parlat amb un atleta o dos, però no intentat influenciar-lo per dirigir-lo cap a alguna posició ideològica. Els intento donar idees sobre el cervell i la ment per concentrar-se i entendre la ciència de la velocitat [la seva disciplina eren els 200 metres lliures]. Ara mateix, un atleta que m’interessa especialment és l'home més ràpid dels 200 metres d’Amèrica (Noah Lyles). Té un entrenador, té una família preciosa i un germà que sempre li dona suport. Aquest és l’únic amb el qual m’he posat en contacte per saludar-lo, però no vull marcar-li cap camí. Són ells els que s’han d’alçar i defensar allò en què creuen, defensar els drets que creuen que no tenim o ens han pres.