La sequera de notícies en un agost sense gel
BarcelonaMitjans d’agost. Poca gent a les redaccions. Polítics de vacances. Hi ha jornades on es pateix una mica per trobar temes, sobretot a la premsa local, on l’univers d’allò noticiable s’encongeix notablement. Per això, havent treballat uns quants anys en diaris de proximitat, expresso la meva solidaritat amb el diari que ha publicat aquesta notícia, datada a Foz: “Roce con escasos daños en un parking de un supermercado”. El text descriu, amb precisió encomiable, com dos vehicles van fregar carrosseries. Agents de la policia local es van personar al lloc de l’incident “però no va ser necessària la seva intervenció”: els conductors ja estaven redactant una declaració amistosa. El lector quasi pot veure com marxen els agents, abatuts per haver de tornar al sopor de les dependències. “Tampoc van haver-se de lamentar lesions personals”, culmina la peça, amb final alliberador.
La premsa d’abast més general, esclar, té altres recursos si vol omplir. Davant de la crisi del gel, El Plural oferia un servei públic essencial: ensenyar-lo a fabricar a casa. Com que, dit així, sembla poca cosa (perquè efectivament ho és), intenten salvar-ho amb un anglicisme: “Llega el hieling”, titulen. El reportatge arrenca fort: “El mètode més bàsic per fer el gel és la glaçonera tradicional, aigua i esperar”. Tota una revelació. Després s’endinsa en viaranys més inquietants, com ara omplir globus d’aigua i congelar-los. Alerta, però, fans del Quimicefa. Segons ens detallen, el glaçó no ha de ser més gran que el got que l’ha de contenir (!) i acaben dient que potser acabem carregant-nos el planeta, si per cada boleta de gel generem el plàstic d’un globus tallat. Un altre mètode involucra una ouera i paper d’alumini. Vist així, les evolucions dels cotxes als pàrquings subterranis de Foz em comencen a semblar més interessants. Com a mínim tenen drama humà.
