Sentiments enfrontats a Portugal mentre s’acosta la fi del rescat

LisboaLa treballosa sortida d’Europa del pou de la crisi del deute ha estat marcada per un debat prolongat sobre si el remei de l’austeritat imposat als països rescatats seria pitjor que la malaltia. La decisió de Portugal d’abandonar el rescat dóna nous arguments als defensors de l’austeritat, que han reclamat el desmantellament dels sistemes de protecció social. En la seva versió portuguesa, l’austeritat ha comportat retallades considerables dels salaris dels funcionaris, la rebaixa de les pensions i de les prestacions d’atur, i reduccions de la despesa pública en àmbits anteriorment sagrats, com ara l’educació. Per acabar-ho d’adobar, s’ha apujat l’IRPF, s’ha incrementat l’IVA i el finançament dels medicaments, i l’atenció sanitària per part de la Seguretat Social s’ha reduït.

El govern de Lisboa i els seus creditors han conclòs recentment que les retallades socials i les pujades d’impostos al país són suficients i que aquest mes podrà sortir puntualment del pla de rescat pel qual se li havien concedit 78.000 milions d’euros en tres anys. Tot i això, el cas portuguès també fa palès que mirar de posar fi a maneres de viure arrelades té un preu elevadíssim. Aquest debat és el pa de cada dia a tot Europa. Per bé que el creixement torna a poc a poc i que els mercats s’estabilitzen, la recuperació està marcada per problemes seriosos que amenacen de fer descarrilar una economia fràgil. En alguns països l’atur es manté obstinadament en nivells alts, augmenta la por a la deflació i la situació geopolítica continua inestable. La Comissió Europea va afirmar dilluns que, al llarg del 2015, el creixement agafaria un impuls significatiu a la Unió Europea. Però també va advertir dels perills que amenacen la recuperació, entre els quals hi ha les tensions amb Rússia i la possibilitat que els governs dels estats membres es neguin a continuar introduint reformes. “La recuperació ha arrelat”, va assegurar Siim Kallas, vicepresident de la Comissió. Però cal fer “les reformes estructurals ben aviat”, va advertir.

L’atur com a problema

Si bé comença a davallar, a Portugal l’atur continua per damunt del 15%. Desenes de milers de treballadors han emigrat buscant un futur millor. Malgrat que hagi sortit oficialment del rescat, passaran dècades abans que Portugal eixugui el total de 738.000 milions d’euros de deute públic i privat que ha acumulat el país. “Calculo que estem considerablement millor del que estaríem si no haguéssim rebut el rescat”, diu Luís Cabral, economista portuguès i professor de la Universitat de Nova York. “L’espiral de la mort en què s’esperava que caigués l’economia portuguesa no s’ha materialitzat”. A més, creu que “l’austeritat ha contribuït positivament a l’assoliment del creixement”.

El país va sortir de la recessió l’any passat i s’espera que, tant aquest any com l’any vinent, creixi per damunt de l’1 %. Tanmateix, el rescat -que va subscriure un govern socialista el 2011, però que ha aplicat un executiu de centredreta que va arribar al poder en un tomb electoral només un mes després- ha tingut un cost social elevat. Al primer ministre portuguès, de centredreta, Pedro Passos Coelho, li va faltar temps diumenge passat per intentar atribuir-se el mèrit d’haver tret el país d’un “període d’emergència nacional”. Ara, però, atesa la proximitat de les eleccions generals del 2015, es corre el risc que el govern es comenci a relaxar a l’hora d’aplicar les mesures més impopulars, comenta Antonio Roldán, analista de l’Eurasia Group de Londres.

Emigració

Portugal ha vist com es produïa un èxode de treballadors. Entre els que van marxar n’hi havia molts de joves i qualificats, fins i tot d’empreses en beneficis, com la tecnològica Tenever. Ricardo Mendes, conseller executiu de Tenever, explica que uns 20 dels 150 enginyers que hi treballaven van emigrar. “Vam perdre treballadors boníssims pel mal ambient que es respirava a Portugal”, comenta. “Quan la gent veu que els seus fills tindran un futur millor si viuen a Londres, què els has de dir?” Però es mostra confiat que “quan l’economia creixi de debò la gent tornarà”.

Les reformes de Portugal han anat molt més enllà de l’ajust pressupostari. Els canvis en la legislació laboral han implicat un descens significatiu del cost de la contractació i l’acomiadament, cosa que atrau inversions. La setmana passada Volkswagen va afirmar que invertiria 677 milions d’euros en una fàbrica de prop de Lisboa. A més, s’està creant ocupació en alguns sectors nous. Les exportacions representen aproximadament el 40% del PIB, mentre que el 2009 representaven el 28%. “Es van haver d’introduir canvis a una gran velocitat, i això ha ocasionat molt patiment, però el resultat final és una economia molt més forta”, explica António Jorge, conseller delegat de Sogepoc, un grup del sector de l’alimentació.

Però és poc probable que la fi del rescat suposi la fi del debat sobre l’austeritat -i de les protestes al carrer-. Alguns polítics i analistes creuen que les retallades en sectors com l’educació han provocat danys socials i econòmics irreparables. “Hauríem hagut de fer un gran esforç per controlar les finances públiques i aplicar mesures d’austeritat de tota manera, però se’ls ha escapat de la mà”, afirma João Cravinho, exministre socialista.