Britànics, atur i altres calamitats

Com més un s'ho mira, més inevitable és arribar a la conclusió que tenim amb el turisme (incloc en el plural les Balears i Catalunya, però també Espanya) una relació econòmicament malsana, que respon a l'adagi popular segons el qual els estalvis es mengen les estovalles. Això no impedeix, però, que la decisió del govern britànic d'imposar la quarantena als turistes del seu país que visitin Espanya (Balears i Canàries incloses) sigui una decisió arbitrària, agressiva i mancada de sentit. Fa pensar més aviat en una sobreactuació pròpia d'un dels governs del món que, en la seva manera d'afrontar la pandèmia, s'ha mostrat més desorientat, inoperant i sense rumb: només cal recordar les fatxenderies del primer ministre Boris Johnson abans de caure, ell mateix, greument malalt per la infecció de covid-19, o els escàndols protagonitzats per alguns dels seus principals assessors, Neil Ferguson i Dominic Cummings, que es van saltar el confinament (amb el resultat que el primer va haver de dimitir, però el segon es va mantenir aferrat al càrrec). A més d'això, les mesures preses i no preses pel govern britànic han estat capricioses i mal explicades, molt a l'estil d'un Boris Johnson més avesat a fer-se valer pels seus cops d'efecte que per la qualitat de la seva feina. I la imposició de la quarantena als britànics que viatgin a territori espanyol, reafirmada en la decisió d'incloure-hi explícitament les Balears i les Canàries, és un cop d'efecte que juga amb el mateix patrioterisme barat que alimenta el Brexit i amb els tòpics racials que aquest patrioterisme reserva als espanyols (catalans i balears inclosos): bruts, incultes, ineficaços, etc. En la realitat, qui es mostra inoperant i juga brut és el senyor Johnson i el seu govern. D'incultes no se'ls pot tractar, la qual cosa no fa més que engrandir el seu cinisme.

Mentrestant ha sortit publicada l'Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre, la que s'esperava que dugués les dades més preocupants, i així ha estat. Un milió de llocs de treball destruïts (que, sumats als del trimestre anterior, fan 1,4 milions), una reducció d'un 22% d'hores treballades, i 3,2 milions de treballadors implicats encara en ERTOs, amb les problemàtiques diverses que aquesta situació comporta. El magre consol és que, segons algunes veus autoritzades, s'estaria tocant fons i les dades del següent trimestre ja haurien de ser necessàriament menys negres, tot i que les conseqüències a mitjà i llarg termini de l'impacte estan encara per veure. Mentre es calculen, contradiem aquells que afirmen que, en circumstàncies com les actuals, no és moment d'aturar-se a pensar en segons què. Ben al contrari, i lligant amb el que dèiem al començament, és un moment excel·lent per fer una pensada a fons sobre quin tipus de relació ha establert el nostre sistema (econòmic i productiu, però també polític, mediàtic i cultural) amb el turisme i, com a conseqüència d'això, a què ens referim quan parlem de “llocs de treball" i com és que es destrueixen tan de pressa i en aquestes quantitats massives.