La revista The New Yorker acaba d’anticipar un tastet del pròxim llibre de l’estrella literària Haruki Murakami. Es tracta d’un catàleg fotogràfic de la col·lecció de samarretes de l’escriptor comentades per ell mateix. Són samarretes que acumula a casa seva, fins al punt que no li caben dins l’armari i les ha d’anar guardant en caixes de cartró apilades. L’autor reconeix la seva debilitat per comprar-ne, sobretot perquè són barates. Li criden l’atenció si en el disseny que porten estampat s’hi amaga una mica d’enginy. De fet, el mateix Murakami ha col·laborat aquest any amb la marca japonesa Uniqlo fent una col·lecció de samarretes vinculades a la seva obra i a la seva gran devoció: la música.
Murakami confessa que en molts casos, per viatjar més lleuger d’equipatge, no agafa gaires samarretes i se les compra al lloc de destinació. Altres vegades l’hi regalen després d’haver participat en una marató. Alguns coneixedors de la seva dèria col·leccionista també l’obsequien amb samarretes que ell accepta de bon grat. El nou llibre que sortirà al novembre, Murakami-T, és per tant una mena de diari personal on la peça de roba serveix d’excusa per evocar records i experiències viscudes, però també per filosofar al voltant de la llegenda que porta al pit la samarreta. En l’article del New Yorker parla d’una de les que sempre tenen més èxit quan visita els Estats Units. És una samarreta vermella on, seguint l’estètica de l’etiqueta de la marca Heinz, hi diu: I put ketchup on my ketchup (Em poso quètxup al quètxup). En una primera lectura s’entén com una oda a la famosa salsa de tomàquet que triomfa en aquell país. Triomfa tant que durant la pandèmia la marca Heinz, que domina un 70% del mercat de les salses, ha hagut d’incrementar un 25% la producció i, tot i així, en els restaurants ja no et regalen alegrement els sobrets de tomàquet perquè hi ha escassetat de producte.
Aquest 2021 Heinz ha hagut d’incrementar la producció de sobres de plàstic en detriment de les ampolles amb motiu de l’augment de comandes a domicili i els protocols sanitaris que prohibeixen compartir envasos entre consumidors. Heinz ha produït 12.000 milions de sobres de ketchup i ha fet curt. Murakami diu en l’article que quan porta la samarreta per Nova York la gent amb qui es creua li comenta positivament el missatge: “Ei! M’encanta la teva samarreta!”, i que troba còmplices arreu de la ciutat que li expressen la mateixa devoció per la salsa, en una mena de reivindicació sobre la llibertat individual i fins i tot un cert patriotisme. Murakami escriu: “No pots evitar sentir l’esperit nord-americà, aquella optimista i alegre falta d’introspecció que ve a dir: «¿A qui li importa ser sofisticat? Faig el que em dona la gana!»” A l’escriptor el diverteix aquestfeedback comunicatiu, tot i que a ell li agrada més buscar en la llegenda de la samarreta de la salsa de tomàquet una autocrítica humorística més introspectiva i profunda sobre una manera de fer. L’article de Murakami, però, ha provocat que en qüestió de dies les webs que venen samarretes amb missatges al pit a preu de ganga ara anunciïn com a novetat exactament la mateixa que la de l’escriptor, però la presenten com la samarreta del quètxup de Murakami. Si el que volia l’autor era buscar interpretacions més elaborades, la jugada li ha sortit rodona.
