La ciutadania catalana sense el govern d'Espanya
Sociòleg, catedràtic emèrit de la UB i expresident de l'Institut d'Estudis CatalansNo és un crim, és pitjor. És un error. L’enviament d'antiavalots abans que els avalots tinguin lloc, l’establiment de juntes de seguretat pública, el manteniment de presos polítics i l’aplicació d’un article d’emergència de la Constitució sense cap raó suficient són els quatre ultratges contra Catalunya que, en vigílies de la nostra festa nacional, ha posat en vigor el govern espanyol.
L’error és d’estat i és de govern. És d’estat perquè el Regne d’Espanya només pot sortir empobrit i ferit d'una política repressiva contra els drets humans i cívics d’un sector de la seva ciutadania com la que representen aquestes mesures, que són, per a ell, nocives. És de govern perquè l’actual govern espanyol, en mans del Partit Socialista (Obrer?) només aconseguirà alienar-se encara més d’aquella vasta part de la ciutadania catalana que no combrega amb les seves posicions doctrinàries. I no dic ideològiques, perquè, en tot cas, el socialisme realment existent a totes les Espanyes és senzillament inexistent. Les poques associacions cooperatives que se li assemblen són massa minses perquè puguem parlar d’un socialisme que viu només en el títol d’un partit. Part de la fantasmagoria del nostre temps en el marc de les democràcies liberals, cada cop més corporatives i, per tant, poc democràtiques.
La llista dels errors creix: mentre que l’activitat cívica i patriòtica de la ciutadania avui mateix, i l’Onze de Setembre, enaltiran la nostra dignitat comuna, i rebran l’admiració i, esperem, la solidaritat dels altres pobles i governs europeus, el govern espanyol fa els seus millors esforços per soscavar el prestigi polític i econòmic que tant necessita, i per ensorrar definitivament el capital cultural immens d'Espanya, que tan malament conrea. Hom no se sap avenir davant tanta niciesa.
Fem i farem aquests dies, i sobretot durant la Diada, allò que hom espera de nosaltres. Està molt bé que el president de la Generalitat ens ho demani. Tanmateix, amb tot el respecte que mereix, convé recordar-li que no cal que ens ho demani en la seva exhortació a la ciutadania. Avui els catalans sabem el que volem, estem segurs de nosaltres mateixos, i sabem reconèixer els fets. Igualment que sabem distingir entre allò que és el Regne d’Espanya, sovint anomenat Estat, del que són les nacions que en formen part. Som plenament conscients que hi ha una part considerable de catalans o ciutadans de Catalunya que no són independentistes, ni sobiranistes, o que són federalistes o fins i tot autonomistes, a més d’aquells que diuen les enquestes que "no saben o no responen". No cal que els partits espanyolistes ens ho recordin cada dia, com si fóssim tan ingenus per no tenir una imatge fefaent i elemental de la nostra pròpia societat.
Fragmentar l’assumpte de la nostra independència o de la nostra dependència assenyalant aquests quatre fets clau no s’hi val. Reduir el diagnòstic de la realitat i la interpretació pregona del fets a un pomell de respostes més o menys incompatibles entre elles és intel·lectualment deshonest.
El govern espanyol no entén ni vol entendre cap d’aquestes quatre qüestions, que són també els quatre dilemes amb els quals ens enfrontem avui com a nació. Sense cap perspectiva que això canviï, havent ja fracassat totes les temptatives de superar l’abisme, els malentesos i les equivocacions, no tenim més que una solució al davant. Assolim-la, doncs.
