El rescat dels bancs l'acaben pagant els contribuents

BarcelonaEl 10 de juny de l'any passat, fa gairebé catorze mesos, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va oferir una roda de premsa per respondre sobre el rescat de la banca espanyola, de fins a 100.000 milions d'euros, que l'Eurogrup havia aprovat el dia abans. Rajoy no parlava de rescat sinó de "línia de crèdit per a les entitats financeres espanyoles", i va afegir, i repetir, que els bancs "hauran de tornar" aquests diners. El president fins i tot va treure pit del bon acord a què havia arribat amb l'Eurogrup -un fet que no va caure gens bé a Europa- i, preguntat sobre si havia cedit a pressions per acceptar el rescat, va respondre: "Pressions? L'hi diré amb una claredat meridiana. A mi ningú m'ha pressionat. No sé si hauria de dir això que diré: qui he pressionat he estat jo, perquè jo volia una línia de crèdit per resoldre un problema concret, i ho hem resolt satisfactòriament".

Satisfactòriament per a qui? Els crèdits es tornen, però els bancs rescatats no tornaran bona part dels diners perquè la participació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) en aquestes entitats no val, ni de bon tros, el que hi van injectar. Concretament, el FROB, 100% públic, dóna per perduts uns 36.200 milions d'euros invertits en la banca espanyola entre el 2011 i el 2012, segons es reflecteix en els seus comptes del 2012.

Si el rescat de la banca, tant l'aprovat per l'Eurogrup com les injeccions fetes anteriorment, costaria diners a l'Estat i, per tant, als ciutadans, és un debat que es va obrir tan bon punt va començar la reestructuració financera. Rajoy va insistir que no tindria cap cost un cop fetes ja les injeccions, a finals de l'any passat. "Els 40.000 milions [xifra injectada després de les auditories] són un préstec a les entitats financeres i l'han de tornar. Mai ho pagarà l'Estat", va respondre a un diputat socialista al Senat, i va afegir: "Per tant, no transmeti la sensació que no sap les coses dient que estan en joc 40.000 milions quan no és així". Rajoy no ha estat sol donant aquest missatge. Tant el seu ministre d'Economia com la seva vicepresidenta l'han reforçat. "No costarà ni un euro al contribuent", va dir Soraya Sáenz de Santamaría.

25.200 milions el 2012

El FROB, màxim accionista de Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia, va tenir unes pèrdues de 26.060 milions d'euros l'any passat, i dóna per perduts 25.200 milions d'ajudes al sector a causa del deteriorament dels actius. Sumant-hi els 11.000 milions perduts el 2011, el resultat en dos anys és una pèrdua de 36.000 milions, dels més de 50.000 destinats a rescatar els bancs.

Dues entitats han provocat dos terços de les pèrdues: Bankia i CatalunyaCaixa. La primera, més de 13.600 milions, per 9.600 de l'entitat catalana. El tercer banc propietat de l'Estat, Novagalicia, ha provocat unes pèrdues de 6.650 milions. El FROB vol vendre enguany CatalunyaCaixa i Novagalicia, mentre que el futur de Bankia, que va presentar uns beneficis de 428 milions el primer semestre, és una incògnita. Altres entitats intervingudes però que el FROB ja ha pogut col·locar, com Banc de València, CEISS i BMN, han provocat 6.000 milions més de pèrdues.