BarcelonaEl plàstic ha sigut un material revolucionari que ha permès fer-hi gairebé qualsevol cosa que un s’imagini. El problema és que a l’hora de reciclar-lo no s’hi han esmerçat els mateixos recursos i imaginació. “Reciclar el plàstic no pot voler dir triturar i tornar a construir; això funcionava amb el coure, que es fon, però el plàstic cada cop que el destruïm perd propietats”, explica el doctor en ciències químiques i director de l’Escola Superior de Disseny Elisava, Javier Peña. Considera que per gestionar el problema del plàstic i la seva revalorització cal destinar els esforços a canviar la lògica dels sistemes de reciclatge. “Si convertim el residu en recurs, imaginem quina mina de material hem anat acumulant!”, defensa. Ara mateix, els sistemes que s’utilitzen no permeten separar bé, no hi ha capacitat de triatge i no s’identifica la matèria: tot es trinxa, es lamenta.
“El futur passa forçosament per fer un reciclatge químic, perquè sortirà tan car construir nous abocadors per col·locar els residus com posar plantes capaces de descompondre el plàstic i tornar a obtenir-ne els polímers”, defensa el director d’Elisava, convençut que els nanomaterials marcaran el camí els pròxims anys.
Un nou vincle amb el producte
A mesura que la conscienciació mediambiental s’imposi, la revalorització dels residus -entre ells el plàstic- comportarà un canvi en la manera com consumim, opina la directora del centre de materials MaterFad de Barcelona, Valérie Bergeron. S’establirà una relació més duradora amb els objectes i es buscarà més la personalització: “Si un producte s’ha fet especialment per a tu li donaràs una altra importància, ho tindràs en compte a l’hora de desfer-te’n”. Els envasos compostables, que comencen a irrompre en el mercat, només són un pedaç i no la solució. “No valen solucions sense fer-se preguntes”, sosté Bergeron.
El futur també passarà pels nous materials, i aquí els dissenyadors, afegeix Bergeron, seran una peça essencial. La seva feina i coneixement dels materials obriran oportunitats per a recursos no convencionals. El MaterFad és un exemple de les innovacions en marxa: peces fetes amb marro de cafè, amb cabells humans, amb resines reforçades amb xarxes de pesca, que no es reciclen, o filtres de cigarretes avancen les possibilitats encara per descobrir de molts materials que avui no s’aprofiten.
