26/06/2013

Polítiques dolentes i tardanes

3 min

El govern espanyol ¿ha tingut una visió encertada de la crisi econòmica, i ha aplicat una política econòmica correcta? La meva resposta és que no, ni en l'etapa de Zapatero ni en l'actual etapa de Rajoy. Ha actuat malament, bastant sobre la marxa, tard i s'ha contradit. A més a més, la política econòmica del govern de Rajoy presenta una altra característica: la recentralització.

La setmana passada es van produir dos fets que corroboren la meva tesi. En primer lloc, hi va haver les recomanacions de l'FMI sobre l'economia espanyola, que ratifiquen que el govern espanyol no ha fet bé els deures. Em referiré tan sols a dues qüestions que l'FMI menciona a tall d'exemple. Una recomanació va ser reformar el mercat laboral. L'FMI considera que la reforma feta no és suficient i cal aprofundir-hi més mitjançant una millor flexibilització i no tanta temporalitat. En canvi, la resposta del govern espanyol és que la reforma ja està feta i ben feta, desoint aquestes recomanacions i les de molts experts.

L'FMI també va recomanar la devaluació fiscal. El lector ha de saber que la devaluació fiscal s'aplica com una alternativa a la devaluació de la moneda -ara impracticable perquè Espanya forma part de la Unió Monetària Europea- i consisteix a utilitzar els tipus impositius amb la finalitat d'abaratir les exportacions i encarir les importacions. Una manera de fer-ho és incrementant l'IVA i reduint les cotitzacions socials. L'increment de l'IVA encareix les importacions, però no pas les exportacions, perquè n'estan exemptes. Per altra banda, la reducció de les cotitzacions socials redueix costos per a les empreses i el preu de la producció domèstica compensant l'augment de l'IVA. Òbviament, part dels nous recursos provinents de l'IVA han de traspassar-se a la Seguretat Social per compensar la baixada en les cotitzacions socials.

Hi ha un magnífic treball fet pels professors Boscá, Doménech i Ferri que analitza aquesta qüestió. Segons l'estudi, aquesta mesura portaria a una millora del saldo de la balança per compte corrent i augmentaria l'ocupació i el PIB. Aquestes mesures també incrementarien el salari real, perquè es podria oferir un salari més alt per la rebaixa de les cotitzacions socials.

La solució de la devaluació fiscal s'ha apuntat moltes vegades des d'organismes internacionals i experts, però el govern espanyol no n'ha fet cap cas. Va augmentar l'IVA, però les cotitzacions socials es van mantenir. La política econòmica de Rajoy s'allunya molt d'unes mesures que s'haurien d'haver pres ja fa temps.

El segon fet que es va produir la setmana passada és la presentació per part del govern espanyol de la reforma de l'administració pública, que és un clar exemple de recentralització del poder polític. Amb l'excusa d'eliminar duplicitats administratives, el govern central va buidant de competències i poder les comunitats autònomes. Primer va ser la reforma de l'administració local, que recentralitza cap a les diputacions. Ara les noves mesures incideixen sobre les autonomies.

No tinc cap dubte que és necessari racionalitzar l'administració pública, però cal preguntar-se: per què sempre es prioritza la centralització sobre la descentralització?, ¿hi ha algun estudi seriós fet pel govern central que demostri que aquest govern és més eficient a l'hora de subministrar certs serveis?, ¿on queda el principi de subsidiarietat?

També cal recordar que, en gran part, la duplicitat administrativa entre l'Estat i les autonomies és deguda al fet que l'administració central no es va aprimar com era necessari quan es van descentralitzar els serveis. Hi ha una xifra que és molt explicativa d'aquest fet. L'any 1985, en ple procés de descentralització cap a les autonomies, els costos centrals dels serveis traspassats només representaven el 3,43% del total transferit per costos de personal i despeses de funcionament. La resta eren costos de l'administració perifèrica estatal. Això vol dir que l'administració central no disminuïa despeses en la proporció adequada, la qual cosa creava una duplicació innecessària, que actualment queda palesa amb les unitats administratives i ministeris innecessaris que conserva l'Estat.

En definitiva, no anem pel bon camí. El futur econòmic de l'estat espanyol és molt incert. El mateix FMI diu que encara hi ha riscos al sector bancari, el deute de l'estat espanyol creix i, segons la mateixa UE, sembla que continuarà creixent en el futur, el crèdit no es recupera, i podria seguir. No s'albira la recuperació, malgrat la insistència del govern a dir que ja estem sortint de la crisi. Des d'una òptica catalana, l'única cosa que es pot dir és: marxem com més aviat millor d'aquest país.

stats